Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 2    (21 registres)
veure  Avolment
veure  Baronívolment
veure  Bolmaga
veure  Cavallerívolment
veure  Colmena
veure  Colmenar
veure  Ententívolment
veure  Estivolment, [stivolment]
veure  Forcívolment
veure  Furtívolment, [fortivolment]
veure  Menestrívolment
veure  Menyspreívolment, [menysprehivolment]

AVOLMENT adv.

D'una manera dolenta, malvadament.

"E per asso quax tot quant fan es fet vilment e avolment e falsa."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 6, cap. 121


BARONÍVOLMENT adv.

D'una manera baronívola; baronilment, virilment.

"... li fo donada la batalla en los camps catalans de la Gallia prop Tolosa, e en aquella va morir Theuderet, qui baronivolment batallava e n feya grans feyts d armes en aquells affers."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 6

"... e es nat de tu Jesus appellat, lo qual es tal baro car baronivolment isque de tu verge mare sua qui es la sua ciutat..."
Llull, Ramon Llibre de "Benedicta tu..." 9, IIIa part

"E si m demana per que hi nomen mes En Maymo de Castellanli que negu dels altres, yo us dich que per ço com hi respos pus baronivolment e mills com a cavaller que negu altre..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXXIII


BOLMAGA s.

Un dels noms vulgars de l'Asarum europaeum, L., planta de la família de les aristoloquiàcies, dita també "açaravaca".

"Aquestes son les virtuts de l azarro, e los lechs l appellen bolmaga. Sapies que es calent e sech e ha aytal natura que si es begut fa delliurament pixar e purga la multitut de sanch de la fembra."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 42; MS. n. 216, f. xxxxviiij v, d. Bib. Univ. València


CAVALLERÍVOLMENT adv.

D'una manera cavallerívola; cavallerosament; a tall de cavaller.

"... e qui primer troba frens per domar cavalls, e qui primerament ab ses gents cavalca cavallerivolment en cavall e qui feu art de cavalleria."
Eiximenis, Francesc Dotzè del Crestià Ia part, cap. XXXI


COLMENA s.

Buc, arna, rusc.

"Qui a dolor en lo ses que s repren quan ix a cambra, fes fum de pegunta e reba l per daval aseyt en huna colmena..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XXX

"de llur colmena
al temps la bresca
ans massa crexca
cove li tallen;"

Roig, Jaume Spill 6.204

"Una fembra tenia moltes colmenes, e, perque li morien totes les abeyes, consellaren li que entre les dites colmenes metes lo cors de Deu sagrat."
Recull d'eximplis e miracles DCXIV


COLMENAR s.

Conjunt, quantitat d'arnes, lloc on hi ha arnes o bucs; bugar.

"Mas qui la cuyll en lo mes d agost, e la mets en lo colmenar hon ha buch, no fugiran les abelles ni ls exams..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts "De la espatula". Bib. Universitat de València

"Mas qui la cuyll en lo mes d agost e la mets en lo colmenar hon ha buch, no fugiran les abelles ni ls exams, e met la en un buch e veuras que no se n hiran sino per menjar."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 111, MS. 216, f. lxij v, c. Bib. Univ. València


ENTENTÍVOLMENT adv.

D'una manera atenta, curosa.

"... e si en la cara o en lo mantell de la dona be enfresada e ornada caya nulla taca de sanc e de pudrit, molt ententivolment aquella taca seria d aquell loc moguda."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 27, cap. 284

"Axi con liberalitat de princep proceeix tesaur e monedes on e cant se pertany ab mesura despendre, axi a la providencia d ell se cove aquells honestament congregats en lo opportu d aquell ententivolment conservar."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Tesaurer


ESTIVOLMENT, [STIVOLMENT] adv.



"... que ells darien orde de obrir un portal per hon poriem entrar, empero que nenguna altra ost ne gent no acullirien ne permetrien que s acostassen ni s metessen en la orta com neguna altra gent no hagen preheminencia axi e en tal forma de anar stivolment per la terra per lo negoci del temps occurrent..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 20, p. 123


FORCÍVOLMENT adv.

Forçosament, a la força, violentament.

"... e lo beneyt sent Honorat ab molts monges lo havien levat forcivolment de les mans e poder del diable..."
Anònim Vida de sant Honorat cap. XXXIIIJ, ed. València, 1513

"... e con lo diable se n levava la sua anima sino que sent Jacme le y tolch forcivolment..."
Recull d'eximplis e miracles CCCXXV

"... e com li era entrat en son castell forcivolment e se n havia menats presos sos fills e sa muller..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXVI

"E si per ventura lo dit senyor de la nau... tendra lo dit cap al dit leny... e males gents, o enemichs lurs, o fortuna de temps forcivolment lo li tolran, lo dit senyor de la nau... no es tengut de restituir, pus en culpa d ell no sera romas ço que promes havia..."
Consolat de Mar tit. X, cap. XCIII


FURTÍVOLMENT, [FORTIVOLMENT] adv.

D'amagat, celadament.

V.
furtívol[ment].

"... e ab maneres fictes, sots color de donar li una letra... fortivolment pres la dita dona jova vidua iniquament e mala."
Novells ardits 14 d'octubre de 1457


MENESTRÍVOLMENT adv.

D'una faiçó menestrívola, amb art de menestral.

"... un bell robis en fin aur menestrivolment fabricat..."
Crida pública a Igualada 18 d'agost de 1451


MENYSPREÍVOLMENT, [MENYSPREHIVOLMENT] adv.

D'una manera desdenyosa, amb menyspreu.

"... menysprehivolment, cuydaven se que Josep fos son pare, e pensaven en la pobrea de JhesuXrist e de sa mare, menyspreant ho."
Ferrer, Vicent Quaresma 35, X


torna a dalt