OBS (ALS ___) fr.

En cas de necessitat.

"E mes diu sent Johan boca d or: -Aquell no te verdadera amor qui no la mostra als obs."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXLVII

"... mas que ell no li ajut, aço no conseylaria jo per re que gran mester li ha: e als obs coneix hom los amichs..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 381

OBS (ÉSSER ___) fr.

Ésser necessari.

"E al xvij jorn vos sagnats car puys no us sera obs de minvar sanch de tot l any."
MS. n. 216, f. lxxviij, a. Bib. Univ. València

OBS (HAVER ___) fr.

Sentir la necessitat de.

"... e ha una font al castell qui ls bastava a beure, ells e llurs cavalls, mentre obs n han."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. XLIX

"E aço fassa mentre obs hi sia e git let de fembra soven els uyls."
Joan Jacme Alcoatí f. XXXIX v, a

"Qui compra ço que no ha obs, ven ço que ha obs."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 94 v, col. 1

"el li dix: -E que volets far?
-Senyer, a la sgleya vull anar.
-No farets, obs vos avets a segnar
.................................................................
e yo fer vos he segnar
obs o avets segons que m par."
Llibre dels Set Savis de Roma 1.940

OBSCURAR v. a.

Ofuscar, encobrir, ocultar.

"... e axi destroexen e confonen e obscuren, quant en ells es, les vies de salut als altres, e lls fan peccar e errar lejament."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. VIIII

OBSCURAR-SE v. refl.

Tornar-se obscur, enfosquir-se.

"Lo sol se vist de negror
e la lluna se obscura,
fa la terra gran remor
e jo plor de gran tristura."
Anònim Cobles de la Verge Maria contemplant lo seu Fill mort...

"Apres hora de sexta tenebres foren fetes per tota la terra entro ab hora de nona, e lo sol se oscura, e la volta del temple se trenca per mig..."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 94

OBSCURAT, ADA adj.

Obscurit, ida; enfosquit, ida.

"... e tota la vista confortara la qual es obscurada per los fums qui parteixen de l stomach..."
Receptari de la Universitat de València f. XXXVIJ

"... ab la sua força leva e sotspes aquelles virtuts obscurades de cruel obumbracio en clara lum..."
Decameron jornª 5ª novª 1ª

"... cor aytal dia les coses no havents rahon contristacion mostraren, cor lo sol e la luna obscurats, e pedres trencades e terratremol esser estats havem lest..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Imparaceve de nostre Senyor

OBSCUREÏT, ÏDA adj.

Enfosquit, ida.

"Per tal con per l estela aorar lo fill de Deu los reys d Orient son menats, la qual estella... per inestimable claretat e resplandor resplandia... per que lo coratge nostre es amonestat e ordonar que a la claretat de la damunt dita estela... no obscureyda, ab paraments e ab vestiments blanchs aquest dia en nostra cappella sien tenguts devotament..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la festa de la Epiphania

OBSCURITAT s.

Absència, carència de llum.

"... no axi com lo fuster que, si mor, la caxa que ha feta roman, mas axi com lo brando luent, que fallint la lum, roman la obscuritat."
Ferrer, Vicent Quaresma 97, XVI

OBSCURITAT, [OSCURITAT] s.

Foscor, negror, especialment referit als ulls.

V. escuralea, escurea, escuredat, escuritat.

"... e la guma del ssalze escure e dona simplea, e per alo es mesa en les malauties dels ulls on a oscuritat."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 44, d

OBSECRACIÓ s.

Acció d'obsecrar; pregària fervent que invoca el nom de Déu i el suplica humilment.

"Ha n i altra, que dien obsecracui, tant es com conjuracio, mas empero la conjuracio se fa del major al menor, e quan se fa del menor al major, esta es obsecracio; e aço es assignar raho per que li donem ço que demanam, axi com dient: -Senyor: tantes gracies me haveu fetes; per vostra gran misericordia, atorgau me aquesta, -o dient: -Per la vostra Passio- o: -Per la vostra Encarnacio. -Aço ha nom obsecracio, e es quasi soplicacio."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LII

OBSECRAR v. a.

Demanar humilment, pregar amb gran instància i fervor.

"... obsecrant a la vostra acustumada benignitat vos placia decratar la dita confraria, e axi mateix auctoritzar los capitols devall inserts..."
Capítols de l'ofici d'esparters Mallorca, 1472

OBSEGUIR v. n.

Servir dòcilment; obeir.

"A domestich servey de la nostra persona en lo qual los escuders de la cambra dins los secrets de nostre colgament obsegueixen, sis en nombre volem esser deputats..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels escuders de la cambra