NODRIR v. a.

Entretenir, fer durar, referit a coses materials.

"Los huylls son los doctors qui mostren als altres; e ara ja son malalts, car, si no y ha pleyts, ells ne lleven, e ls nodrexen, e ls sostenen."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXIX

NODRIR v. a.

Cultivar.

"Dix el Rrazi e altres dels fezigs que l exenç que es nodrit en los ortz es de gran amargor..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 18, c

NODRIR v. a.

Criar, fer cria (de bèsties).

"Un cavaller solia nodrir molts coloms, e digueren li que peccava perque ls nudria, per tal com menjaven los sembrats de sos proismes. Sdevench se un die que ell los dava a menjar, dix los a altes veus: -Vosaltres, coloms, si volentat es de Deu que jo us crie e que siats meus, prenets ço que jo us do a menjar."
Recull d'eximplis e miracles CXXX

NODRIR v. a.

Encastar.

"Interrogatus si per los ensergements, represa o capitells qui s han a encastar o nodrir en lo pilar sobre la truna per respondre a l altre pilar del cor... seria perill naffrar lo dit primer pilar o no..."
"Item interrogatus si es perill de naffrar los pilars per nodrir ensergements, e dix que no es algun perill, ans que si ell, deposant, ho havia a ffer comensaria primerament a naffrar los pilars per nodrir hi los ensergements perque daqui avant no posques tornar atras..."
Villanueva (editor) Deliberació del capítol de la Seu de Girona t. XII, doc. XXXIV

"... dessus dita tuba sia nudrida una spiga de pedra... la qual spiga haja a pujar dessus lo retaules .xij. palms..."
Contracte de l'altar de la seu de Vich Any 1420

"... e que de aquesta paret fos nodrida una volta qui strebas a quescun seraspatlle..."
Villanueva (editor) Deliberació del capítol de la Seu de Girona t. XII, doc. XXXIV

NODRIR v. a.

Entretenir, sostenir.

"... e per rao de bandositat cove comportar e sostenir mals homens, e qui nodreix e soste mals homens es perçoner dels lurs peccats."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

NODRIR v. a.

Criar, educar, instruir.

"E com no fos cosa convinent que ella per si tengues casa, per la pocha edat que ha, e per altres rahons, vol lo senyor Rey, e te per be, que estia ab la dona que la nodreix e ab les donzelles que ha, en la casa de la Reina..."
Lletra de Jaume II A sa muller la reina Maria. Tortosa, 5 d'abril de 1322

"-Tu -dix ell- ne has gran raho, car en lur cassa est stat nodrit, e n has reebuts molt benifficis e honor."
Metge, Bernat Lo Somni 1.560, lib. segon

NODRIR v. a.

Alletar un infant.

"... e sia justat e molt sutilment... e destemprat ab clara d ou e let de fembra que nodrex nina..."
Joan Jacme Alcoatí f. xciiij v, b

NODRIR v. n.

Servir a la nutrició, alimentar.

"E dix Gal. que l mill semble al paniç en la obra... e fa n hom pa, mas no nodrex tant com lo paniç."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 38, d

NODRIR v. a.

Fer créixer.

"E encolpava fort aquels qui loncs cabeys nodrexen en lur cap..."
Vida de sant Apol·loni MS. Moliné & Brasés

NODRIR v. n.

Educar-se.

"E lo senyor rey feu se venir de Cathalunya son fill Nalfonso Fraderich que nodria ab lo senyor rey Darago..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXLIII

NODRIR-SE v. refl.

Alimentar-se, sustentar-se.

"E per tal con aytant mils sanitat en alcu es conservada con de mellors viandes se nodreix, sia curos et attent que les mellors que trobar se poran procurar no ces... la nostra sala reyal aytals coses haver mellors..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del comprador