ANAFRAR v. a.

Nafrar, ferir.

"... e l tercer die feu anafrar la dita duquessa metent li un pal per la natura a en sus, fahent lo li exir per la gola."
Cessulis, Jaume de Llibre de bones costumes dels hòmens MS. de Girona, Cap. De la Reyna

NAFRAR v. a.

Causar greuge o dany en coses immaterials.

"... ans lo dit justicia d Algezira ha nafrat la juredictio del dit mossen Francesch..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) lib. III, XCV

"E per tal ignorancia, nafrant l enteniment en ço que es dit damunt, axi matex se nafra la memoria..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXVII

"... per ço que als perills davall escrits segons lur poder dejen contrastar, car los darts davant vists menys solen nafrar."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 308

"... e axi fort los nafra que la dona s adormi, e l ome bascava e passava la maior pena del mon, e desijava la mort mas no la podia aconseguir."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. I, § 25

NAFRAR v. a.

Ferir, causar ferides.

V. veg. s. v nafra (L. d'Igualada).

"... e occiren e nafraren gran res de les monges, e jagueren ab aquelles que ls fo vigares que fossen belles..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) Cap. CXXXVIII

NAFRAR, [NAFFRAR] v. a.

Perjudicar, causar detriment.

"... si per fer los ensergements seria perill naffrar lo pilar prop la truna, e dix que no es perill algun."
Villanueva (editor) Deliberació del capítol de la Seu de Girona t. XII, doc. XXXIV