NADAR v. n.

Sostenir-se i progressar sobre l'aigua mitjançant certs moviments de braços i cames; flotar, surar.

"L home qui es carregat de moltes coses no pot ben nadar."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 289

"E aço mana ell, per ço que per fam no se n exis negu de nuyt nadant"
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLIV

"... una nit ab ses companyones se n ana vers lo riu de Tiber, e pujant en un cavall que troba, passa aquelles nadant a Roma per lo dit riu, lo qual era fort pregon e ample..."
Metge, Bernat Lo Somni 3.124, lib. quart

"O, senyor, Deu e Creador meu! fes me axi docte que yo sapia nadar en la profunda mar de la tua amor dolça..."
Peres, Miquel De la imitació de Jesucrist 2.584, lib. III, cap. VI

"... e foren fetes dues fonts de vi, huna de blanch e altra de vermell, hon anaven nadant per les dites fonts copes, taces, anaps e gots tots d argent..."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 89 v

"E axi la terra no s podia habitar, ne consentia lo mar esser nadada, afreturava lo ayre de claror, mancant a tots propria forma, la un a l altre dava empaix..."
Alegre, Francesc Transformacions d'Ovidi lib. primer, cap. i. Ed. Barcelona, Pere Miquel, 1494