Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 2    (15 registres)
veure  Menjar
veure  Menjar
veure  Menjar
veure  Menjar
veure  Menjar (Bo a ___)
veure  Menjar (De ___)
veure  Menjar blanc
veure  Menjar d'àngels
veure  Menjar major
veure  Menjar, [mengar]
veure  Menjar, [meniar]
veure  Menjar, [menigar]

MENJAR v. n.

Empassar.

"E menuch tota hora en dejun del pleris. E guart se tota hora de menjar gros."
Joan Jacme Alcoatí f. xxiiij v, b

"... e donen semblant a les gents que ells facen aspra vida menjant e bevent, e ells menuguen e beuen delicadament e superfluulment."
Llull, Ramon Blanquerna 1, cap. 28

"Temprança menuga com glotonia endura."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxiiij, d. Bib. Univ. València

"... que no menuguen ensemps ne jaguen, ne les nafres no ls sien guardades, ne adobades, ne alguns no parlen ab ells. E que egualment los do hom a menjar."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 9, De batall, f. 235, 3

"... a molts homens fleumatichs fa profit, he mengen molt he digeren be..."
Salvà, Guillem De temprança per la obra MS. 10.162, f. ciij v. Bib. Nac. Madrid


MENJAR s.

Àpat, past.

V.
veg. Sant Soví,ed. Faraudo, p. 57.

"En lo començament del menjar, en lo mig o en la ffi, tempra e ama temprança."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxiiij, d. Bib. Univ. València

"Tres coses fan beyla festa: missa sollempna, bon menjar e puys dansar."
Llibre de tres f. 213-a


MENJAR v. a.

Encetar, consumir, gastar, corroure.

"... e havia li lo cranch menjades les goltes e lo nas e cahia li per tot lo cors la lebrosia que tot lo menjava poch a poch..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 4, I

"Enveja menja les bones costumes, axi com fa lo foch la lenya."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 91 v, col. 2

"Formiga es una menjor que s ffa en la punta de la ma de la mula, la qual li menge de part de dins e menge li fins al viu..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XVII

"Si lo cranc menja los labis dell caval, ab sement de caneb sia secat fortment e pux polvorejat subtilment e escampat .ij. veus lo dia tro sia sanat."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212


MENJAR v. a.

Mossegar, rosegar.

"E ades anava menjant un bastonet ab les dents, que tenia en la ma, per fellonia."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. XCIII

"Los luxuriosos son turmentats per voltors qui incessantment mengen lurs fetges inmortals, los quals apres que son quax menyats tornen renexer;..."
Metge, Bernat Lo Somni 1.997, lib. terç


MENJAR (BO A ___) fr.

Mengívol, comestible.

"Item, que tota persona qui vena ous afollats, que no sien bons a menjar, com los compradors los hauran comprats, que ls deia cambiar e retre ço que costaran... e que los ous sien trencats e gitats."
Llibre de Mostassaf 7; Capítols de revenedors de volateria e d'ous e de casses... Mallorca, 1448


MENJAR (DE ___) loc.

Mengívol, aplicat especialment als fruits de la terra en saó perfecta.

"Dix .D. que la morela es de .iiij. maneres. la .j. es de menjar e les altres no. Mas aquela que es de menjar a grans e fulles e branques e sson en la sabor aspres..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 59, c


MENJAR BLANC un. pluri.

Composició de llet, sucre i farina d'arròs.

"carn de res grassa,
let e los ous,
potatges, brous,
lo menjar blanch
fan molta sanch;

Roig, Jaume Spill 10.120

"Menjar blanch.
Si vols conexer negun menjar blanch com sia cuyt, ages un gresal d aygua freda e mit hi un poch de menjar blanch; si lo menjar blanch se vol afonar, lo dit menjar es cuyt, e si escampa no es cuyt."

Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviiij, c. Bib. Univ. València


MENJAR D'ÀNGELS un. pluri.

Plat compost de mató o de formatge amb sucre o mel.

"... e dona ho a menyar, e, sino y volies metre sucre al piquar, mit hi de bona mel. E axi matex se ffa del fformatge ffresc e diu hi millor, e anomene s menyar d angels."
Llibre de Sent Soví MS. Bib. Univ. de Barcelona, cap. clviij


MENJAR MAJOR un. pluri.



"... que nos ne negu sotzmes nostre... no menge en lo dia d ast sino en una manera e d un menyar a mengar mayor, o de .ij. menyars meyns d ast, e que aquestz .ij. menyars no pusquen esser sino de .ij. carns, ne a sopar en a disnar matinal no mengen sino d una carn en una manera..."
Ordinacions fetes en Cort XX. Anuari IEC, I (1907)


MENJAR, [MENGAR] s.

Ço qui es menja.

"Als quals dix Jhus.: -Yo he a menjar un menjar lo qual vos no sabets."
Evangeli de sant Joan Còdex del Palau, cap. IIII

"Per un mal menjar a saons ne pert hom gran res de bons."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"... statuim que la cort nostra regladament en lo dinar de dos menjars apparellats tan solament sia contenta..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De les viandes

"... convida ardidament e esperts lo dit senyor Rey e tots los dits nobles, e de molts nobles menjars molt sufficientment procura."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. I

"Item per refredar luxuria pren la solsequia e cou la rayll e fes polvora, e da la a mengar en molts menjars a les fembres e refredar s an."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xvij, a. Bib. Univ. València

"... dien los metges que la oruga es calent e secha, a tots aquells qui la mengen fa ls esmolre los menjars..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 33; MS. n. 216, f. xxxxv, d. Bib. Univ. València

"Deveu saber que en aquest libre ha scrit .lxxxvij. menjars en quina manera appehlar ne com no... lo dit libre fo scrit per tal que aquells qui no sabien les coses fer ne apparellar los bons menjars ne les bones viandes per que guardassen e legisen lo dit libre..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxij, d. Bib. Univ. València


MENJAR, [MENIAR] v. a.

Empassar-se.

"-Menja aqueix pa, e sies content, car bastant es a toldre t la fam."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 25

"Trenquants deiunis manats per sancta mare Esglesia, o vots imposats per penitencia, meniant, ultra una vegada lo dia, viandes vedades a meniar en temps de deiuni."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 724, primer punt, cap. setzè

"... que ls cavallers que son ab mi aqui, no s ich volran aturar si no hic han que meniar, ni ls vostres atretal..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 214

"Item frare qui sera desobedient a son maior ho dira que lexara l abit menuch deu dies pa e aygua."
Constitucions dels Pares antichs de l'Orde de la Mercè cap. xxxiij

"Ço que menugues menys de talent menuga tu."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 88, colap. 2

"El segle menysprea çells qui solia honrar, e la terra menuga a çells a qui donava a menjar."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 88 v, col. 1


MENJAR, [MENIGAR] v. n.

Alimentar-se.

"Qui nodriga no meniga. Qui nodreix poquet troba granet."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus. Bib. prov. Tarragona

"Item prenets grans de magranes e prenets aygue de pluge o de sisterna e metets hi aquells grans e menig los e begue la aygue aquell qui escupira sanch..."
Receptari de la Universitat de València f. xlix


torna a dalt