ESCOMENGAR v. a.

Excomunicar, interdir.

V. escombregar.

"Qui el disapte no colra neguns
de les vespres tro al diluns
que el sol el sera tocat,
aquel sera escomengat."
La Carta tramesa del Cel 102, MS. 732

MENJAR, [MENGAR] s.

Ço qui es menja.

"Als quals dix Jhus.: -Yo he a menjar un menjar lo qual vos no sabets."
Evangeli de sant Joan Còdex del Palau, cap. IIII

"Per un mal menjar a saons ne pert hom gran res de bons."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"... statuim que la cort nostra regladament en lo dinar de dos menjars apparellats tan solament sia contenta..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De les viandes

"... convida ardidament e esperts lo dit senyor Rey e tots los dits nobles, e de molts nobles menjars molt sufficientment procura."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. I

"Item per refredar luxuria pren la solsequia e cou la rayll e fes polvora, e da la a mengar en molts menjars a les fembres e refredar s an."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xvij, a. Bib. Univ. València

"... dien los metges que la oruga es calent e secha, a tots aquells qui la mengen fa ls esmolre los menjars..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 33; MS. n. 216, f. xxxxv, d. Bib. Univ. València

"Deveu saber que en aquest libre ha scrit .lxxxvij. menjars en quina manera appehlar ne com no... lo dit libre fo scrit per tal que aquells qui no sabien les coses fer ne apparellar los bons menjars ne les bones viandes per que guardassen e legisen lo dit libre..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxij, d. Bib. Univ. València