MAN s.

Manament, comandament; disposició testamentària.

"E que fortment gardets
Los mandaments qu el fe,
Car ceyll qui en ell cre
Be n deu ses mans complir."
March, Pere L'arnès del cavaller 856

MANA s.

Destral.

"Item, XI lançons, XI exetes de fust, I gambal de guillo, I mana de boter dins una cofa."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

MANACORT s.

Instrument musical d'una sola corda, monocordi.

V. monacord.

"En l ivern l algaliada
Es mon deport,
Que fa sonar lo manacort
Ab mes dolçor."
Col·loqui de dames 571

MANADA, [MANADE] s.

Manat, feix; ell que la mà pot contenir; puny, grapat.

"Item prenets una manade del plantatge..."
Receptari de la Universitat de València f. lxxvj v

"... lo brial de domas burell, sembrat de unes manades de fe brodades..."
Paris e Viana 135

"Enapres vos pendreu una manada de salvia e altre de romani..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XXVI

"Item, XVI moxells de stopa per calafatar, e una manada de passadors."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1484

"Anomena se mes la natura del sol Virgo quant entra en sa sisena casa, e es figurada per una donzella verge, la qual te en la ma dreta una manada de spigues seques de forment."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. c v

MANADETA, [MANEDETA] s.

Grapadet, puny.

"Item prenets ipericon, que es erba de sent Johan, una manedeta e metets la a coura en aygue..."
Receptari de la Universitat de València f. xliiij

MANADOR, A adj.

Que exerceix una autoritat excessivament superior a la que li correspon.

"ja dius pendras
muller parenta:
...........................
prest la veuras
de tu senyora,
mes manadora
esser volrà,
menys te tembrà:"
Roig, Jaume Spill 6.610

MANADOR, A s.

Persona pertanyent a una corporació comissionada per a espatxar afers o negocis d'aquesta.

"Item si cas sera que ls sobreposats seran citats per los honorables Jurats per algun negoci esdevengut o esdevenidor per anar devant ells, que los sobreposats pusquen citar per lo manador de l offici quatre bons homens, aquells que a ells plaura per acompanyar los..."
Capítols per l'ofici de sastres Mallorca, any 1428

MANAIRE, [MANAYRE] s.

El manerès o espasa de dues mans.

V. espasa de dues mans, manerès.

"... e per bandes posa hom .XXX. glavis e .XX. manayres e pitaçes..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública

"Item manayres... viij"
Inventari de la galera "Santa Catalina" MS. 252. Bib. de Catalunya; any 1352

MANAL adj.

Que flueix, raja, brolla naturalment.

"mes Deu maná
que l poble ves
com Moyses
ferint la roca,
aygua no poca
manal n ixqué,
de qual begué
tot Israel."
Roig, Jaume Spill 14.316

MANAMENT s.

Poder, dignitat d'aquell que mana; autoritat.

"-Si manament meu -dix ell- ha loch en tu, axi com solia, yo t ho man; e si no, prech te e t amonest que a mon vot no dons repulsa."
Metge, Bernat Lo Somni 1.642, lib. segon

MANAMENT s.

Ordre, precepte; comandament.

V. amanament.

"Deus gardar los .x. manaments
Si catolic vert Deus te sens
Gardant la sancta scriptura,"
Facet 1.379

"Lavors lo Capita feu exir tota la gent d armes que ell havia ordenat qui staven al portal de la ciutat ab manament que no isquessen fins a tant que ell ho manas."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXXXIV

"E a cap de tres dies que fonch fet aço, vengueren aquells mil homens davant Pilat, e digueren li que havien fet son manament..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 4, XII

"Axi que distinctament puxes dir en ço que has peccat contra lo manament de no furtar..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.292, tercer punt

MANAMENT s.

Acció de manar, fluir, rajar o brollar; escolament.

"... ab aygues, e ab manaments e ab duhiments d aygues..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 35, de Servit, f. 90, 3