LO

Article del gènere masculí.

"E que trobats los dits capitols, aquells sien en Consell, e ladonchs lo dit Consell vists los dits capitols acordara sobre lo dit fet."
Llibre de Consells de Cervera 14 de setembre de 1406

LOCAL, [LOCHAL] adj.

Que és propi d'un lloc determinat.

"E a scrit a nos novelament lo dit nostre sindich que lo reverent e honorables deputats li havien dit com, per expedicio dels affers, ells scrivien assi al diputat lochal que ne prengues certa informacio..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) 18 de desembre de 1444

"... encara reeba compte dels protonotari e dels secretaris scrivans et de thesaurer... e aministradors de les nostres rendes e veguers, justicies e procuradors locals... e persones altres per aministracio de lur offici..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del maestre racional

LOCUCIÓ, [LOCUTIO] s.

Paraula; manera d'expressar-se.

"... la segona, locucio: diffamadors e peccats secrets revelen, juradors e persones mal parlants..."
Ferrer, Vicent Quaresma 84, XIII

"Quintament, deus enserquar quin sera l efecte o la fi de la tua locutio, car algunas cosas apparen ser bonas en lo començament que en la fi son malas et en si enporta mal affecte..."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres

LÒGIC, [LOGICH, LLOGICH] s.

Aquell que posseeix bé la lògica.

"... per ço com ell era hu dels millors logichs qui fossen al mon, e per semblant gran philosof e natural..."
Decameron jornª 6ª novª 9ª

"... e com es possibol cosa que privacio caja en logic o gramatge, adoncs es axi com an Pere gramatge o logic al qual es cosa possibol innorar la art per oblidament..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 16, cap. 229

"molts en la fe
dels poch amichs,
cientifichs,
grans tehologichs,
sofistes, llogichs,
disputadós,
sermonadós
los ha fets fer;"
Roig, Jaume Spill 10.750

LÒGIC, [LOGICH] s.

Sobrenom aplicat als estudiants de lògica.

"... que lo dit mestre e batxeller, començades les liçons segons dessus es dit... facen o fer puxen los penyorament als dits studiants en los dos terminis acustumats... exhigint de quiscun studiant gramatich e logich per quiscun penyorament huyt sous e tres diners."
Capítols de les escoles e estudi de la vila de Cervera Any 1475

LÒGICA, [LOGICHA] s.

Ciència que ensenya a raonar amb justesa.

"... que s legia altra sciencia en les scoles dels philosofs, la qual es logica, que es una sciencia que mostra disputar e rahonar; e aquesta trobaren antigament los philosofs per concloure al hom e fer li conexer per raho ço que s volien."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LII

"... que com lo discret en Johan Ferrer, batchiller en arts e en medicina vulle legir de art de gramatica e de logica en la dita vila al salari per lo dit consell convinent li sera administrat, per ço dixeren al dit Consell quin o qual salari donarien al dit maestre."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 4; 26 de maig de 1382

"Item, per utilitat e profit dels dits cambrés e honor de la dita vila, que los cambrés qui seran elets en lo dit studi sien tals que haien hoyt almenys lo libre apellat Albert de Logicha."
Capítols de les escoles e estudi de la vila de Cervera 22 de desembre de 1447

LOGICAL adj.

Pertanyent, relatiu a la lògica.

"... que quiscuns dissaptes lo mestre e son batxeller face que en les dites scoles se dispute una questio gramatical o logical, segons la facultat e intelligencia dels dits scolans..."
Capítols de les escoles e estudi de la vila de Cervera Any 1442

LOGIS, [LOGIÇ] s.

Allotjament, estada.

"Lo que creureu fer no s pot ni vosaltres ho fareu com jatsia lo logiç del dit exercit qui restara per ordinacio vostra sia de present aquesta ciutat e axi sia degut gordau aquella."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 16, p. 258

LOGRAR v. a.

Guanyar, aconseguir.

"Aquell logra lo seu qui damunt li seu."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"... e prenen e donen los florins, pacifichs, scuts, ducats, castellanes e altres monedes d or e encara los reals y carlins a diversos fors differenciats dels preus que en la taula de Barcelona logran..."
Ordre reial de Ferran el Catòlic Saragossa, 6 de febrer de 1488

LOGRER s.

Qui dona diner a logre, usurer.

"... car major misericordia fa aquell qui presta deu florins sens logre, que aquell qui dona hun sou al pobre, car hun sou despendra s en hun jorn, e ab los .x. florins passara tot un any, que n sembrara, e n fara sos fets; mas los logrers fan lo contrari..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LV

LOGRER, A adj.

Que dona diner a logre.

"Una fembra logrera volent se morir fon li viares que vees un gran plan plen de corps e de gralles."
Recull d'eximplis e miracles DCXCIV

"Moltes viudes veig logreres
per multiplicar los dots:
per places y per carreres
les donassen cent açots;"
Cobles dels usurers

LONA s.

Tela molt forta.

"Primerament que algun costurer, companyo o alegat per apte que sie no gos tallar ni obrar a algu alguna roba de lona o de juponeria o d altre qualsevol specia sino per son maestre o per altres maestres de la dita ciutat fins que sia examinat."
Capítols de la Confraria dels sastres de Barcelona Arx. C. d'Aragó (reg. 2.591, f. 122). 2 de desembre de 1419.