Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 2    (19 registres)
veure  Ca, [ka]
veure  Cafís, [cafiç, cafiz, kaffiç, kafyç, quafis]
veure  Cafissada, [kaffiçada]
veure  Calenar, [kalenar]
veure  Calenda, [kalenda]
veure  Calendar, [kalendar]
veure  Calendar, [kalendar]
veure  Calendari, [kalendari]
veure  Calendari, [kalendari]
veure  Calendes, [kalenda]
veure  Camedreos, [kamedreos]
veure  Camepitoes, [kamapitoes, kamepiotes]

CA, [KA] s.

Gos.

"... que axi es aquell impacient qui s mezcle en la baraylla de l altro com es aquel qui pass per algun loch et pren lo ka en les orelles."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres


CAFÍS, [CAFIÇ, CAFIZ, KAFFIÇ, KAFYÇ, QUAFIS] s.

Mesura de capacitat per a àrids.

V.
cafissada.

"L escriva de racio do racio en aquesta manera: lo Kaffiç de forment a mensura de Valencia et de Çaragoza a cent er XX homs lo dia, e l Kaffiç de civada a XVI besties..."
Ordenaments del Senyor Rei En Pere I Arx. C. d'Aragó (reg. 1.529, part I)

"... et en P. de Palau, tinent lo loc, trasch ne blat et besties groses et menudes... de les quals el comte del senyor rey no n mes neguna re, abans he romas tot a el, sols xx. kafyç de mestura que n rede a n B. R. de Moncenis."
Capítols d'inculpació contra Pere de Palau 56; Camarasa, any 1295

"Item, pagui a n Marti de Cilla, calciner, per j cafiç de calç que d aquell compri per ops de enblanquejar la dita creu de Miçlata, V solidos."
Sotsobreria de Murs e Valls de València n. 37 d3; any 1435

"Trametem vos... huit cafiços de forment e cinquanta flaçades per a obs dels monjos o frares que en Ffrancesch de Soler deu menar de Ffrança."
Epistolari del rei Martí Lletra núm. 51 / 12 de setembre de 1407

"... que tot forment lo qual sera portat per mar a la Ciutat a ops de vendre, ans que sie portat e mes en orons en l almodi, sie garbellat ab dos garbells de cafis en cafis..."
Manual de Consells València, 27 de novembre de 1408

"Item ordi cinch quafiços nets relevat lo que avien manlevat."
Inventari d'Almenar Any 1499

"... en aquell cas ordenam que l escriva nostre de racio lus do racio en aquesta manera, ço es lo cafiz de forment a mesura de Valencia..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la manera de dar racions


CAFISSADA, [KAFFIÇADA] s.

Porció de terra que es pot sembrar amb un cafís de gra.

"-Nos vos mostrarem ara a partir la terra, e farets ho així con se feu a Maylorques, que d altra manera nos pot fer: vos baxats la jovada a .vj. kaffiçades, e haura nom jovada e no u sera..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 289


CALENAR, [KALENAR] s.

Calendari.

"E tot ço en Kalenar del .xviij. en dia del mes de Rabe primer any de .dcc. un, el qual dia es egual a .xxj. dia del mes de novembre dels meses latins..."
Tractat de pau i de comerç fermat a Tunis a 21 de novembre de 1301 Arx. C. d'Aragó, doc. àrab n. 116 i R. 24, f. 29


CALENDA, [KALENDA] s.

Una data, un dia qualsevol.

"... e de usar de observancia de dies, mesos o anys, hores, punts o kalendes, en començaments de obres, viatges o altres coses o actes, crehent que, per tal observancia, obtindra prosperitats o ço que vol..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 78, primer punt, cap. primer


CALENDAR, [KALENDAR] s.

Calendari, data del dia, mes i any.

"... e si per aventura alcunes mercaderies o coses que fossen toltes a alcuns homens de nostra terra apres lo kalendar d esta pau, eran trovades en algun loch de la terra del dit Miralmomeni..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica VI, XX


CALENDAR, [KALENDAR] s.

Mes sencer, sense divisió ni afegidura; mes natural.

"... qui en los dies del kalendar dejusscrit era feta per ordinacio del Concell..."
Llibre de clavaria Arxiu Municipal Barcelona, anys 1401-1413, f. 178


CALENDARI, [KALENDARI] s.

Almanac, santoral.

"Item un libre scrit en pregamins appellat kalendari e Regle de Sent Benet cubert de posts cubertes de cuyr empremtat ab .VIII. claus..."
Inventari del rei Martí 349, f. 69 v


CALENDARI, [KALENDARI] s.

La data del dia, mes i any en lletres i escriptures.

"Los advocats fan tornar adversaris
Als escrivans fan mudar kalendaris;"

Anònim Cançoner de Saragossa f. 303

"Havia segons lo Kalendari del temps que lo y posaren .ccccxcij. anys, e per ço volen molts dir que no ha animal en lo mon qui tant vixqua."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXXII

"Aquest die partiren de Barchinona los .vj. embaxadors que lo senyor primogenit havia elegits... e los .xviij. que los deputats e lur Consell havien elegit ultra los .iij. que ja y havien tramesos, lo nom dels quals es continuat alt sotz kalendari de .xviij. del present mes..."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 27 d'abril de 1461


Fitxa Dubtosa CALENDES, [KALENDA] s.

Primer jorn del mes entre els romans i encara entre els lletrats medievals.

"... e li havien scrit que a les kalendas de maig serien davant la sua presencia..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Pere de Boyl a Jaume II (III, 164)

"... ab ses arts feu en la nit la qual lo die de Kalendes de Janer seguia, que al mati seguent aparech... un dels pus bells jardins qui may per algu fos stat vist, ab erbes e ab flors e ab fruits de totes maneres."
Decameron jornª 10ª novª 5ª

"E ell, seguint la opinio de tots los altres antichs, mana posar en lo quart any aquell dia a .xxiiij. del mes de Febrer que es lo dia de sant Mathia, e ordena que lo anomenassen bisest, que devalla de bis e sex, que tant volgue dir com aquest dia se dete hi s compte dues voltes sis dies ans de les kalendes de març."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. a iiij, v

"E en aquest solstici de l ivern plague a nostre Senyor Deu lo pare la molt gloriosa nativitat de nostre Senyor Jhesu Christ esser celebrada a .viij. de les kalendes del mes de gener."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XXVII, 8.684


CAMEDREOS, [KAMEDREOS] s.

Camedris, planta labiada medicinal; el teucrium clamedrys (L.).

V.
camedarios, germandrea.

"Item prenets de la erba kamedreos que es berthonegua major e picats la, e ab mel ben picada ab ella ensemps continuats la de posar sobre les ulceres antigues..."
Receptari de la Universitat de València f. cxxix, v


CAMEPITOES, [KAMAPITOES, KAMEPIOTES] s.

Planta labiada, febrífuga, també coneguda amb el nom d'herba felera.

"Item prenets de la erba kamapitoes que es berhonegua menor e picats la..."
Receptari de la Universitat de València f. lij, v

"Item prenets de la erba kamepiteos que es berthonega manor e picats la ab mel, e en forma de emplastra posats la sobre tota ulcera pudrida..."
Receptari de la Universitat de València f. cxxix, v


torna a dalt