JANGLAR v. n.

Xerrar, parlar d'una manera enjogassada, riallar, burlar.

"... que l dit senyor duch, ja apres mengar, se troba molt be, e stech fort alegre e jangla molt ab mon car frare l infant en Marti e ab tots quants eren devant ell."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.811, f. 84 g) Varia Infantisse Mathe 3. Familiare, reg. 1.811, f. 84 v, § 2, l. 4 (Pere III, 1374/76)

"Si jangles ab hom hornat fer l as irat. E si ab hom vil tindra t en vil."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus. Bib. prov. Tarragona

"... cauran los huns en homey e los altres en fornicacio e axi seran ganglats e ascarnits per lus pecats e per lo gin del diable..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 80 v

JANGLAR-SE v. refl.

Burlar-se, mofar-se.

"Per hon s an mogut / los nostres coratges
A fer que d uy mes / de nos ningu s jangle."
Gassull, Jaume Brama dels llauradors 59