Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 1    (4 registres)
veure  Jangla
veure  Janglador, a
veure  Janglar
veure  Janglar-se

JANGLA s.

Burla, acció o dita burlesca.

V.
jongla.

"Los juheus, vehents que Jhesu Xrist provava que podia esser cregut, que no ere tot sol en son dit de veritat, ells respongueren burlant e ab jangla."
Ferrer, Vicent Quaresma 160, XXXV

"Lo jove s deu de so curar
Ffassa la nina alegrar
Ab jangles, ab jochs atretal
Per apausir son cors legal."

Facet 1.175


JANGLADOR, A adj.

Que jangla; burleta.

"Hom janglador poc es preat e per alguns molt desamat."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona


JANGLAR v. n.

Xerrar, parlar d'una manera enjogassada, riallar, burlar.

"... que l dit senyor duch, ja apres mengar, se troba molt be, e stech fort alegre e jangla molt ab mon car frare l infant en Marti e ab tots quants eren devant ell."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.811, f. 84 g) Varia Infantisse Mathe 3. Familiare, reg. 1.811, f. 84 v, § 2, l. 4 (Pere III, 1374/76)

"Si jangles ab hom hornat fer l as irat. E si ab hom vil tindra t en vil."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus. Bib. prov. Tarragona

"... cauran los huns en homey e los altres en fornicacio e axi seran ganglats e ascarnits per lus pecats e per lo gin del diable..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 80 v


JANGLAR-SE v. refl.

Burlar-se, mofar-se.

"Per hon s an mogut / los nostres coratges
A fer que d uy mes / de nos ningu s jangle."

Gassull, Jaume Brama dels llauradors 59


torna a dalt