A VERITAT DIR fr.

Per parlar amb veritat.

"... e per ço, a veritat dir, com no haviem apparellament de aturar molt en la terra..."
Rei Pere del Punyalet Crònica (Rei Pere del Punyalet) (ed. Coroleu, 1885) lib. III, cap. XXII

ADDUIR, [ADUIR] v. a.

Conduir, menar.

"... et dar los voluntat de fer be nomenan los e aduin los a memoria que facen be lurs affers..."
Rei Pere del Punyalet Obra de Sant Jordi e de Cavalleria Ley XXIX

"E Deus adux me en tal cars
Car tot axí con lay anava
Tot dret, que en als no pensava,
En l encontri en la carreyra,"
Planys del cavaller Materó 818

ADORMIR v. a.

Fer dormir.

"... aquesta es quartana e leva de colera vermela que esta en lo ventrel e en les cordes del cor a natura que als quatre dies adormira primer los peus, apres munta als genols..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XII

"- Quan Deu hac creat Adam e li volch dar companya, com la crea? Deu feu adormir Adam, e Deu arrancha li una costella e forma n dona."
Ferrer, Vicent Quaresma 110, LI

"... e tant aquella dolçor afalaga lur hoyment, que, oblidats quaix de tots punts, ells mateix no volen menjar ne beure, ans en lurs coratges los devala una son la qual los adorm de tot."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XXXIII, 10.847

ADORMIR-SE v. refl.

Endormir-se, ensopir-se.

"Ara, senyors, scoltats,
Prech vos no us adormiats
E dir vos n e una fort bella."
Cançoner de Nadal xxxiv

"... e aquel vy met lo en un petit odre e da l n i a beure d aquel vy de l odre e adormir s a tan ferm que may no sentira res."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CLXXIX

"...en una grada de marbre segue e inclinant lo cap en una altra pedra, per lo gran treball que passat havia, s adormi."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 28

"Si s adormia
tantost roncava:
molt m enujava
cascuna nit."
Roig, Jaume Spill 2.374

ADORMIR-SE v. refl.

Endormir-se.

"... e axi Curial tantost se despulla e s mes al llit, e anvides hi fonch que ell s adormi..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 24

"llegint la carta
de çelebrar
sobre l altar
ells s adormiren,
dormint partiren
de sos bisbats,
per Deu guiats
mirablement:"
Roig, Jaume Spill 15.436

ADVENIR v. n.

Esdevenir per accident; avenir.

V. avenir.

"Mas les cols dessequen axi com les lentilles, e por aço adven escuretat als ulls, ..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 24, b.

ADVERTIR v. n.

Remarcar, reparar, adonar-se, apercebre.

V. avertir.

"Lo Rey adverti molt be en les prudents paraules del Mestre, e tostemps apres tingue deliber, com fos en Cicilia, de dar la filla a Tirant."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XCV

"Empero la Guelfa no y advertia ans pensava tan stretament en Curial que no sabia si era nuyt o jorn..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 31

AFAVORIR v. a.

Favorejar, donar protecció.

V. favorir.

"Lo Rey li feu molta honor, e tots los de la cort, e lo princep de Gales lo afavoria molt per fer ne enuig a Tirant..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXII

"Perque desige lo meu entendre scrivit dir de les formes mudades en novells cossos, vosaltres, deus qui les haveu mudades, afavoriu a mos principis, guiant lo meu scriure..."
Alegre, Francesc Transformacions d'Ovidi lib. primer, cap. I

AFEBLIR, [AFFEBLIR] v. a.

Debilitar.

"Una gran febra me va pendre quaix del mitg de la quaresma et affebli m que apenes la pell paria sobre los ossos..."
Epístola de sant Geroni a santa Eustoxi

AFEBRIR, [AFFEBRIR] v. a.

Polir, netejar.

V. febrir.

"Item done a n Guillem de Blanes, axi com a regent l offici de cambrer maior de casa del dit senyor infant... per raho de la messio que ha feta en la cambra del dit senyor infant... e adobar lo timbre e affebrir l elm..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1375, n. 64

AFEGIR, [AFFEGIR] v. a.

Addicionar.

V. afigir.

"Yo sper tostemps / que sera la seguida
Car ja no y puch / tolre ni affegir."
Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci

"Car el ver fara l fals caber
Si y afigs ço qui no es ver,"
Llull, Ramon Medicina de pecat IVa part, XXVIII

"Perque, Mare mia gloriosa, los fets me aparen molt be ordenats, e si res hi volets affegir, açi stare fins ades."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Històries religioses 46

"Donchs, dix lo frare, yo us n i afegire .j. altre, per que mes vos puxats profundar, si us volrrets en aulea. Lo proverbi veça que us hi affix es aquest: mes val meu que nostre."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.483, segona partida, XVI

AFIGIR v. a.

Afegir, addicionar.

V. afegir.

"De cert, vos dich
que feya rims
reçitant crims
que m afigia;"
Roig, Jaume Spill 2.898