INQUIRIR, [ENQUERIR] v. a.

Indagar, investigar i més especialment cercar les proves d'un fet delictuós.

V. enquerar, enquerre.

"... parti lo discret en Johan Maso, notari... per anar al senyor Rey de Navarra lla on fos per obtenir d ell una provisio dirigida al balla de Barchinona que... hage a collir e inquirir, sentenciar e diffinir tots los actes concernents contra lo honorable mossen Bernat Miquel..."
Novells ardits 21 de març de 1458

"No s agreuge lo princep si alguns inquiren saber sos secrets, mas ell no cur saber secrets d altri, car de valeros cor proceheix no curar de tals coses..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXVIII

"a ben saber,
conexer clar,
be specular
e inquirir,"
Roig, Jaume Spill 16.246

"... per la qual raho ells dits honorables pahers han inquirit de sa vida e condicio e dels actes que ha fets en les dites scoles e han trobat ab los studiants e ab altres persones."
Llibre de Consells de Cervera 12 d'abril de 1442

"Pora y anar d en Bonet lo navyll,
Per enquerir lo loch meyns perylos,"
Llull, Ramon Lo conqueriment de Mallorca XVII

"... encara enquira que en alcun offici de casa frau alcuna no s faça aytant con en el sera..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Escrivà de ració

"... negun entre els no era trobat trist. E si o fos, tantost lo para Apolloni la raon de la tristor enqueria..."
Vida de sant Apol·loni MS. Moliné