INFLA s.

Toca o cobertura de cap, en general de caràcter clerical.

V. Cf. Puiggarí, p. 145 i 146.

"Al don de Gironella
laix inffles de Roaix,"
Cerverí de Girona Testament 189

INFLACIÓ s.

Inflor, infladura.

"Item prenets lavor de juyvert e molets la ben e dats li n a beure ab bon vin, e continuant tota inflacio li fara passar."
Receptari de la Universitat de València f. lxxj

INFLADURA s.

Estat d'allò que és inflat.

"... e postema al lagremar, e pruiya, e infladura, e durea, e vexiga e ço que crex en l uyl de part de fora."
Joan Jacme Alcoatí f. xxxviij, a

"Per a dolor de les cuxes e infladures. Sapies que es provat. prin la lana e tiny la en l aygua on sera cuyta la ortiga groga."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xij, a. Bib. Univ. València

"Item si l such es begut ab vi, fa abaxar la infladura de l ytropich e es molt medicinal als morssos verinosos..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 22, MS. n. 216, f. xxxxij, a. Bib. Univ. València

INFLAMACIÓ, [INFLAMAÇIO] s.

Acció per la qual una matèria combustible s'inflama.

"... ne quina flama es al mon tant ardent com la inflamaçio e bullicio de la mia venjança..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 349

INFLAMAMENT, [ENFLAMAMENT] s.

Acció i resultat d'inflamar, d'incendiar.

"Avaricia, cosa es encesa per foch; luxuria, enceniment de foch grech; gola, scalfament de menjar; ira, es enflamament de foch..."
Ferrer, Vicent Quaresma 63, Sermó XXVI

"Seny al de mi, Vermell sichnificant enflamament, notari publich de lla orda de amor qui de aço fuy scriva e fet escriura e clos."
Testament d'Amor MS. de Barcelona, s. XV

"... e com foren molt del dit Senyor a ell li vench hun inflamament axi fort en la cara que paria fos serafi, e en tot aquell dia may perde aquella color..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 15, p. 449

INFLAMAR v. n.

Encendre les passions.

V. encendre's.

"Lo diable li dona temptacio que s enamoras de la senyora del loch. Lo diable los feu inflamar, e huna nit ells se n van..."
Ferrer, Vicent Quaresma 215, XXI

INFLAMAR-SE v. refl.

Encendre's, escalfar-se d'amor, d'afecte.

"Qual sera l jorn / que la mort yo no tema?
E sera quant / de l amor yo m inflame,
e no s pot fer / sens menyspreu de la vida,
e que per tu / aquella yo menysprehe."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 161, CV

INFLAMAT, ADA adj.

Apassionat, enfervoritzat, excitat per amor, entusiasme.

V. enflamat, ada.

"E la Viuda reposada stava molt inflamada en la amor de Tirant, mas no gosava manifestar la gran dolor e pensament que n tenia per sa honor..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLV

INFLAMATIU, IVA adj.

Que enfervoritza o exalta sentiments o passions.

"... per semblant forma lo tractat a vostre altesa endreçat los sia informacio de nostra doctrina, lo qual a castes obres e amor singular de Jhesu Christ es molt imflamatiu."
Canals, Antoni Llibre de Sèneca de Providencia Cap. Segon

INFLAMENT s.

Acció i efecte d'inflar: infladura.

"Rubrica de l inflament de la encarnada."
Joan Jacme Alcoatí f. ii, b

"Spallencies son unes malauties que s fan el dos, amenants el dos del caval inflamens... E lo dit inflament enveleyt ve n gran opression..."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212, f. 102

"... yo no se la gran aygua quina cosa portave ab inflament caregat, e com fon en terra semblave nova ylla o muntanya que fos nada novellament."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Ipolit e Phedra, p. 457

INFLAMENT s.

Orgull, supèrbia, vanitat.

"Aci podem conexer que qui ha inflament de sciencia adquisita, que veuen armats a contradir a la veritat, sperits son de contradiccio..."
Ferrer, Vicent Quaresma 84, XXXVII

"Encercant e pensant, ab inflament de malicia, diverses vies e maneres com en via de veniança damnificaran lur prohisme."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 607, primer punt, cap. tretzè

INFLAMENT DE COR

Vana presumpció de si mateix; orgull.

"Los majors clergues, per enveja e inflaments de cor, vehents les maravelles que havia feyt e feya JhesuXrist... vengueren a Jhesu Xrist dients li. -Mestre, que est vanaglorios..."
Ferrer, Vicent Quaresma 137, X