INDUIR, [ENDUIR] v. a.

Menar a, incitar.

"Car moltes coses veig induhints mi a creure que les animes dels bruts sien inmortals, axi com son aquelles dels homens.
-Quals son aquellas que a creura aço te induen?"
Metge, Bernat Lo Somni lib. I

"Lo estament real requir que indueixca los altres a virtut..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXXVI

"... mostra li de fer oracio, e endui la a la fe christiana, que encara no ere christiana, mas ella tot dia la induye a la fe..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XLVI

"Cert alguna altra cosa no t hi induhia sino que vosaltres totes sou tals que ab les culpes dels altres voleu cobrir los vostres mals."
Decameron jornª 5ª novª 10ª

"Car moltes coses veig induhints mi a creure que les animes dels bruts sien inmortals, axi com aquelles dels homens."
Metge, Bernat Lo Somni primer tractat

"Sizenament, la posicio de l eximpli induint eximplis de moltes coses feytes et observades."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres

"E pus ha ton voler mermat,
Ja lo t ha enduit a peccat;"
Llull, Ramon Medicina de pecat IVa part, XXI

"... e ella va la nodrir be e quan sabe be parlar mostra li com se devie senyar, e depuix quan fo gran de .vj. o .vij. anys mostra li de fer oracio e endui la a la fe christiana..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XLVI