INCONTINENT adj.
Que està mancat de continença, de moderació en la seva conducta.
"L incontinent / per passio en tal ve, l intemperat / en fer mal pren delit." March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 303
INCONTINENT adv.
Immediatament, a l'instant mateix.
V. continent (De ___), de continent, encontinent.
"... e Febus que totes coses veu, recomta a Venus aquesta ingratitut, perque incontinent Venus irada mana a Cupido fill seu que en adiutori de aquesta dona se llevas." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 25
| | |