HONTA, [ONTA] s.
Vergonya, oprobi.
"No ages cura si algu te per foll: qui s vulla te fara honta e injuria." Flors de les Epístoles de Sèneca LXXI
"... dix Saul a son scuder: -Auciu me ans que vinguen mos enemichs que pendrien me e farien me moltes hontes e desonors..." Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura Con lo rey Saul fo desbaratat
"Vehent tals ontes, perdiçio, destrucçio tant manifesta, altre no m resta esperiment." Roig, Jaume Spill 3.000
HONTAT, ADA adj.
Ahontat, ada, avergonyit.
"Plora, car ffe sta mes ontada que onrada." Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxv, a. Bib. Univ. València
| | |