HONOR s.

Propietat rural, terres, hisenda.

"Fem fur nou que si alcu exira del castell, o de la honor, o del loch del pare, e fara mal ab los homens d aquell loch dels pare a alcu..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) lib. IX. De mal feytors e de guerrejar, I, rúbr. VIII

"... que si algu passa per .xxx. ans per camp o per honor d algu, o n men sa augua per regar son camp o sa honor, ell o sa companya pacificament e sens contrast d altre, lo senyor d aquel camp o honor, sabent, consintent e no contrastant ne embargant, apres de .xxx. ans passats, no li pot negar que no y aja servitut..."
Costums de Tortosa lib. tercer, rúbr. XI, XVI

"... que he offes nostre Senyor Deu en peccat de avaricia... en haver e retenir riquees, honors e altres bens."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.502, tercer punt

HONOR s.

Honra, glòria, estima, apreci per les virtuts, actes o talent d'algú.

"A honor e gloria de tota la cavalleria del mon! e de quant te son tenguts los leals cavallers!"
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 22

"Barons, dix lo rey, per tal vos he fets ajustar e us vull dir paraules que seran a honor de Deu e a profit de mi e de vosaltres: que l meu profit e la mia honor es vostra... e lo vostre profit e la vostra honor es mia..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. II

HONOR s.

Demostració d'estima, de respecte; tribut de reverència al mèrit, a la virtut.

"Lo Duch feu a Curial molta honor, e tots temps sperava que li demanas Laquesis per muller..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 27

"E vol dir que l om es tengut de fer honor, axi de paraula com de fet, a son pare e a sa mare, tota hora que lo cars, loch o temps ho requira."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 168, primer punt, cap. quart

"... e per ço les honors en que los avols son posats los tornen en desonors mes que en honors, car les honors com no hagen en si virtuts segons lur proprietat, no les poden donar a negun, e per ço no poden fer la persona esser virtuosa, ans les dites dignitats e honors son ensutzades per les viltats de les avols persones en que son posades."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa IV

HONOR s.

Fama d'honestedat.

"E de present escrivi al Duch que de continent vengues, menant en sa companyia la Duquessa e semblantment aquells qui la acusaven... car aqui havia dos cavallers que volien defendre per batalla la honor de la Duquessa."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 19

HONOR (VOSTRA ___)

Títol de respecte donat a persones de qualitat.

"Lo pensament / lunyat de vostr onor
dels ffolls delits / veura la fi perduda,
sino per vos / libertat y ffavor
conseguira / la multitut vençuda."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 29, VIII

HONORABLEMENT adv.

D'una manera honrosa, amb honor.

"-Estats segura, dix la vella, e callats, que en vostra casa so estada gran temps e, segons lo meu estat, honorablement mantenguda."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 98

"-Io he gran desig que aquesta donzella que hic sera dema a dinar sie reebuda honorablement, e los homens e les dones qui ab eyla venen, e semblantment los meus qui seran en lo convit, axi que sia feta honor a cascun loch e de paraules segons sa dignitat..."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 513

"... lo scuder saluda lo cavaller tan agradablement com pogue, e lo cavaller l acolli com pus honorablement pogue."
Guillem de Vàroich 21, ed. E. N. C., p. 58

HONORIFICÈNCIA s.

Demostració d'honor, de respecte; honorificació.

"... besam la ma a la Senyora Reyna e apres al Senyor Primogenit, e acompanyant aquells entram en aquesta Ciutat en la qual son stats rebuts ab gran alegria e honorificencia..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 15, p. 455

HONORÓS, OSA adj.

Honorable; honrós, osa.

"E qui loha may tant com Guiscaard com tu de totes aquelles coses honoroses de que hun noble hon deu esser loat?"
Decameron jornª 4ª novª 1ª

"De fet fon nada,
fon nomenada
nom honoros,
bell gracios
per Deu manat,"
Roig, Jaume Spill 11.075

"E sou la luminosa entorchada que acompanya, guia y descobre la honorosa senda..."
Menaguerra, Ponç de Lo Cavaller Pròleg

"-Cavallers dignes de honor, vengut es lo dia per mi tan desijat en lo qual haureu honorosa victoria de tots vostres enemichs..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch CAP. cxli

HONOROSAMENT adv.

Amb honor; honorablement, honrosament.

"D aquestos ciutadans de Barcelona es lo stament tal que algun rey no l te; car es de gent honrada, rica e vivint honorosament, ab cavalls e armes, pomposament vestits e acompanyats..."
Turell, Gabriel Record 62

"... e aqui honorablement fo reebut axi per la sua noblesa com per la sua sciencia, e aqui honorosament vivia."
Decameron jornª 8ª novª 7ª

"Empero mirau los fets dels romans quanta honor e gloria aconseguien en lo mon com honorosament morien en les batalles en defensio de la cosa publica..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CX