CARN D'HOM EMBALSAMADA fr.

Mòmia.

V. Cf. DCVB, s. v. mòmia i mumia, mòmia.

"E, per so que l ffalco vol alt, donar li as carn de hom embalsemada aytant com sia pes de .vij. diners, e volera axi alt com volras."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 122. Bib. Univ. Barcelona

GENTILHOM, [GENTILHOME, GENTILOM] s.

Aquell que és de llinatge noble.

V. home (Gentil ___).

"Lo terç es de l examen que deu esser fet al gentilom o generos qui vol rebre l orde de cavalleria."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. I

"Gentilhome, yo t prech per aquell be e per aquella honor que es en tu, que m vulles consentir que yo vage en la tua companyia en aquest viatge que fas."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 18

"Al gentilhome.
Passau avant en gentilhom
Car de dançar sabeu los torns,
Moveu vos prest, no semblen plom,
D aquest ballar no n fem tots iorns."
Carbonell, Pere Miquel Dansa de la Mort 21

HOM s.

Home.

"Vet com JhesuXrist s es mostrat hom fahent oracio, e s es mostra Deu, manant."
Ferrer, Vicent Quaresma 159, XXXIV

"E que apres se n munta als cels e, sobre tota natura angelical, seu e reposa, en quant hom, a la dreta part de Deu lo pare, en quant a la divinitat, egualment e ensemps regna ab Deu lo pare e ab lo Sant Sperit."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.024, segon punt

HOM s.

Vassall; i generalment aquell que és sotmès a un altre d'alguna manera.

"Tots los homens de la terra tengueren lo comte per leyal, e lo senyor del castell se feu de grat son hom, e tench lo castell e quant hach per lo comte."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles vuitena part, cap. XXXV

HOM pron.

Indica d'una manera general o imprecisa la gent, les persones (i no és usat sinó com a subjecte del verb, posat sempre en singular).

"... besaren se a fon tan saborosa la besada que poguera hom haver anat una milla ans que la una boca no s parti de l altra."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXII

"E si null hom es pres, en casa on stigua si hom ne tocha los quatre angles de casa, sospira .iiij. jorns..."
Lapidari MS. n. 216, f. ciij, b. Bib. Univ. València

HOM (BON ___)

Home de bones qualitats, ple de bondat.

V. home (Bon ___).

"E feu lo e ll dicta un bon hom e fort bon coch, lo qual coch stave al lo rey d Anglaterra."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxij, d. Bib. Univ. València

"Empero, stants axi, es vengut hun bon hom qui diu que regira les dites scoles volenterosament, ab salari, empero, covinent."
Llibre de Consells de Cervera 5 d'agost de 1424

HOM (MOLT ___) loc.

La major part dels homes, una gran part de persones.

"Axi matex se fa farciment de porcell, salvant que molt hom no y met los budells..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvij, a. Bib. Univ. València

HOM (TOT ___)

Cadascú.

"... e a nostre Senyor Deu, e a tot hom, sia maior e egual o menor, dilectio, veritat e feeltat."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.377, tercer punt

"Tot hom qui ab Deu se baralla, es vençut."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxj, a. Bib. Univ. València

"... e apres los cavallers, e en apres los ciutadans pus honrats, e devant la reyna vage tot hom a peu."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Ordinació de la manera com les reines d'Aragó se faran consegrar...

HOM DE BONA VIDA

Home de bé, de bons costums.

"Mes cascun jorn veus que molt hom de bona vida soffer pobrea, malalties, perdues e grans persecucions, e mor en aquelles."
Metge, Bernat Lo Somni 485, lib. primer

HOM DE FEMBRES

Home molt donat a les dones, fembrer.

V. fembrer.

"E mostraven li lurs muylers, e lurs fiyles, e lurs parentes les pus beles que podien trobar. E quant sabien que el era hom de fembres, tolien li son bon proposit e feyen lo mudar en ço que els volien."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 9, ed. Aguiló

HOM DE MALA VIDA

Home viciós i donat a la vida llicenciosa.

"E molt hom de mala vida es prosperat axi com vol, e ja mes no soffer adversitat."
Metge, Bernat Lo Somni 488, lib. primerr

HOM DE MAR

Home familiaritzat amb les coses de la mar, mariner.

"Mas l almirall dels sarrahins era sabi hom de mar, e era estat en molts feyts de armes, e havia provats los catalans qui eren..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XIX