ALGUARDE s.



"Si vols que l auzell no juch, trau li una pena qui es sots la coha en lo loch qui es dit alguarde, puys posa y de sus una gota de cera calda."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça cap. xxiiij

ENTREGUARD, [ENTREGUART] s.

Regla d'escaire que és posada als caps d'una peça de fusta quan es riboteja.

"entreguart, scayre,
livell, compas,
lur fons, ni pas,
barranchs, ni valls,
deu escandalls
no hi plegarien,
ni trobarien
lurs folls atalls."
Roig, Jaume Spill 7.014

ESGUARD (A ___ DE) loc.

En comparació de.

V. esguard (En ___ de), esguardament de (En ___).

"E ell ha lo cap gran a esgart de son cors, so es, de la canditat,... e les cuxes fforts, e les cames longues un poch a esguart de la mesura dels altres seus membres..."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. Bib. Univ. Barcelona, cap. xxviiij

ESGUARD (EN ___ DE) loc.

En comparació de.

V. esguard (A ___ de), esguardament de (En ___).

"Depuys, en temps de Noe, quant vench lo duluvi, guasta tota la terra, que los arbres ne erbes tot es stat pejorat, que no val res en esguart de llavors."
Ferrer, Vicent Quaresma 93, XLVII

"... Busa Cannesa, Quinto Ffabio Maximo, e Sillias, qui a mon juy foren superlativament liberals, son stats avariciosos en sguard d ella; la sua casa es stada e es encara temple de liberalitat..."
Metge, Bernat Lo Somni 3.202, lib. quart

ESGUARD (HAVER ___ A) fr.

Ésser relatiu a, pertanyent a; tenir relació amb.

"... de aquestes tres, les dues primeres, ço es fe sperança, son ordenades e han esguart a caritat..."
Catecisme MS. N n. 216, f. lxxxxvij, c. Bib. Univ. València

"... legira de mati en l alba la liço dels Tractats de logica ab aquelles addicions que fer volra hagut sguart a la disposicio, intelligencia e facultat dels studiants qui seran auditors en lo dit studi..."
Capítols de les escoles e estudi de la vila de Cervera Any 1475

"... haut esguart a vera e dreta estimacio de la cosa aquella, aytant sia rebut per esportules quant se poria demanar si a estimacio peccuniaria se demanava..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels salaris dels Comissaris

ESGUARD (PER ___ DE) loc.

Per consideració de, per respecte de.

"... car la absolucio, la qual no poch obtenir lo dit Galba per sa innocencia, com fos culpable, li fon donada per esguart piados de sos fills que tant amava."
Canals, Antoni Valeri Màximo 79, lib. VIII, tit. I

ESGUARD (PRENDRE ___) loc.

Esguardar, fer atenció.

"E, si be te n prenies esguard, no s deuria hom meravellar de la lur bellesa, car hom es molt pus perfet segons natura que totes altres coses corruptibles per la anima racional que Deus hi ha donada e posada..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. II, prosa V

ESGUARD, [ESGUART] s.

Mirada, ullada.

"... que aquell glorios ull del Salvador guardara, en gir e a tota part, a cascu dels benahuyrats, en manera de hull falaguer, en sobirana honestat e amorositat, e aquell esguart dara als benahuyrats sobre gran delit..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.741, tercer punt

"Tengui m esment / lo dolç anyell Jesus,
ja si los ulls / voltara n qualque part,
e james viu / que ffes algun esguard
sino humil / mirar tostemps dejus."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 17, ed. Riquer VI

ESGUARD, [SGART, SGUART] s.

Aspecte, punt de vista, consideració.

"... en aço res procehir no s poria e seria cosa massa difficil e dampnosa per molts esguarts..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) 2 de setembre de 1437

"E per haver aquests fruyts de dejunis, es covinent loch lo desert, e axo per tres sguarts:"
Ferrer, Vicent Quaresma 39, VIII

"... nosaltres per certs sgarts, hauriem de necessitat saber de vostres honorables savieses en qual orde son collocats en honors los consols de mar d aquexa ciutat..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) XLII

ESGUARDADOR, A adj.

Que ha de tenir-se en compte, en consideració.

"E per tal con condicions de persones son molt esguardadores..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels serveys

ESGUARDADURA, [SGUARDADURA] s.

Mirada, esguard.

V. esguardament, gardadura.

"E Jason ab cara alegre, ab ferma sguardadura, ajenollant se denant la ymatge, ab ma corporalment tochade, jura e promes be e leyalment complir tot ço que per Medea era stat proposat e dit."
MS. 352, f. 148 vº. Bibl. de Catalunya

ESGUARDAMENT s.

Mirament; cura, consideració.

"A raho acordant e convinent cosa d altitut real jutjam si aytals en nostre esguardament e serveys desigam los quals, en l offici reebut, esperiencia, maestra de les coses, mostra haver ensenyat..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Escuders davant nos tallar ordonats