GUARD, [GUART] s.

Guarda, preservació, seguretat.

"Es be ver que la comtessa de Foix los ha trames a dir en Biarn que li trameten dos milia ballesters per guart de sa persona..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 15, p. 322

GUARDA s.

Oficial de la seca, que té cura de les monedes.

V. guarda de monedes.

"Item deu haver dos homens bons e aptes per a guardes qui sapien aleyar e hajen intencio de totes les coses pertanyents a cascu dels officis dessus dits."
Ordenació de les coses que són necessàries en tota seca Doc. Arx. Gen. de València, Títulos y Enagenaciones, vol. II, f. 228

GUARDA s.

Compte, cura, atenció.

"... six a la cambrera que s prengues be esment del palau e de la porta e de la stable ne de qual part staven los bons cavalls, en guisa que com tot hom dormis si poguessen fugir, e la cambrera si s pres guarda e esment."
Història de Jacob Xalabín f. i. iiij.

GUARDA s.

Visita, inspecció, examen.

"Los metges feren la primera guarda lo mils que pogueren, e digueren li per cosa en lo mon no s mogues del lit per tan cara com tenia la vida e ells se n tornaren."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXI

GUARDA s.

Mena de fermall.

"Item ha en la dita caxa una guarda de junyer.
Item una altra guarda gran d espallat squerre."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

GUARDA s.

Guàrdia, gent armada que guarden un lloc.

"E ja la Emperadriu enujada de tant vetlar torna sse n en la sua cambra per dormir com tota la gent d armes de la guarda fos ja assossegada."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXVI

GUARDA s.

Acció de guardar, de custodiar, de defensar algú o alguna cosa.

"... e com entrava alguna ciutat per força d armes, ell se emparava de les dones...; venien a ell les dones, dients: -Senyor, siam guardades sots vostra guarda."
Ferrer, Vicent Quaresma 58, LII

"Mas les tractives per vertut e per octoritat son les mediçines lacxatives e moltes de les mediçines que sson guardas e custodias, mas les mediçines que escapan hom de la mort e sson guardes e custodies, deuen esser caldes de natura..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars cap. 7, b

"... aquell molto ab vellor d or era guardat per maravellosa cura e estudi del Deu de la batalla; car en guarda sua eren deputats alguns bous cremans e gitans flames per la bocha."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 194

GUARDA s.

Persona encarregada de guardar o vigilar algú o alguna cosa.

"... lo quint es com anuncia a nostre senyor Deus com li demana: -Cahim, on es ton germa Abel?- respos Cahim: -Jo no so guarda de mon germa..."
L'infant Epitus

GUARDA s.

Cada una de les peces a l'interior d'un pany per impedir tot moviment d'una clau que no sigui la pròpia.

"Per que, si encontra o remort
En la moleta,
Ho en qualque guarda molt retreta
No romp mas presta,
Mas, si lo pany es de ballesta,
Tantost hi obre."
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 2.273

GUARDA (PRENDRE'S ___) fr.

Fer atenció, tenir compte de.

"Interrogada, si ve altri al (en) entorn que u hagues pogut veure axi com ella: et dix que no, ni se'n pres guarda."
Procés del crim del castell de Guàrdia Alada Any 1396

"A llur sollicitud encara se pertanga que cascuna nit se prenen guarda que alcun defalliment en la cambra nostra no sia d aquelles coses que aqui son acostumades de metre..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels escuders de la cambra

"Pren te guarda si tu veuras escalfar l amant sens raho acostumada, sapies que la fe d aquella vagueia."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. XCII

GUARDA CUIXOT un. pluri.

Peça de l'armadura que protegeix la cuixa.

"... de cuyrassa, canyeres e guarde cuxots, salada e mija bavera e darga si portar ne volra..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 15, p. 218

GUARDA DE MONEDES un. pluri.

Oficial públic que té al seu càrrec la moneda batuda i els metalls preciosos de la seca.

V. guarda.

"Lo terç cap qui es ordinari es que lo dit die, seguons privilegis, se han elegir mostaçaf, administrador de les plaçes, guardes de monedes, racionals e administradors del hospital d en P. dez Vilar."
Novells ardits 13 de desembre de 1455