GUAI DE MI!

Exclamació de dolor.

"No dire pus / mas contemple cascu
l estat d aquell / qui en tal cas se veu,
mas, guay de mi / que tot lo cas es meu!"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 21, ed. Pagès - XVII

GUAI!, [GUAY] interj.

Ai! Interjecció usada com a expressió de dolor i altres sentiments.

"Mes guay de nosaltres / que pochs son que sien ab los proismes lealment: parlant e amonestant los..."
Eiximenis, Francesc Art de bé morir

"Mentre que aquell parlave ab ella, bufa vent de les IIII parts del mon e lança l en la mar maior, la vos rompe Elies sos draps e talla sos cabells, e dix: -Guay, que perduda la salvacio de Israel!"
Villanueva (editor) Disputa de Jeroni de Sta. Fe contra jueus cap. II. Any 1412

"Com Titus hach aço entes ell ho crech e puys dix ab gran dolor. -Guay de tu, mesqui de emperador Cesar, ple de bubes e de mesellia, e aytal mal tan gran es esdevengut en la tua terra e en lo teu imperi!"
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 266

"E guay d aquells qui per amor de ells meteys treballen en esser honrats ni delitats en esta frevol vida mundana!"
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 15, cap. 21

"Mas guay de nosaltres que poch son que sien ab los proismes lealment parlant los e amonestant los faent oracions e preguaries per ells..."
Eiximenis, Francesc Art de bé morir cap. xj

"Empero, guay a vosaltres, richs, qui havets vostra consolacio en aquest segle. Guay a vosaltres qui sots açi sadollats car despuis haurets fam."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 68

"Mas guay ad aquell home mitjançant lo qual lo fill de l home ha de esser axi trahit."
Passió de Nostre Senyor Jesucrist Flos sanctorum, ed. 1524

GUAIA!, [GUAYA] interj.

Ai!, guai! Interjecció usada com a expressió de dolor i altres sentiments.

"E diu Rabbi Rahamon quan foren remoguts del Çanhedrim del consistori de Tazit e ls fonch tolt lo poder de juiar lo judici criminal, vestiren se de sachs e tolgueren, si s vol romperen los cabells e digueren: -Guaya de nos que tolt es lo ceptre de Juda e lo fill de David no es vengut!"
Villanueva (editor) Disputa de Jeroni de Sta. Fe contra jueus cap. II. Any 1412

GUAIRET, [GUAYRET] s.

Guaret, terra laborada i no sembrada.

V. goret, guaret.

"Item que tot hom e tota fembra que metra bisties ni bestiar en guayrets on haie veros ne fanch que pach de ban XII diners."
Ordinacions de la vila d'Àger Any 1278

GUAIT, [GUAYT] s.

Tropa de vigilància a l'aguait en les places de guerra.

"... e lo primer encontre trobam lo guayt dels borgonyons prop les bombardes qui tiraven a la vastida qui eren qualsque .xx. homens d armes, e axi com los trobam endormiscats ells foren desempacats, e y anam e trobam lo gran guayt qui eren .lxx. o .lxxx. homens d armes ab hun standart e a una barrera que avien començaren se a defendre..."
Lletra de Aznar Pardo de la Casta A Ferran I. Bourges, 26 de juny de 1418

GUAITA (BONA ___ BONA!) loc.

Crit de les guaites durant la nit.

"Com ells foren prop e los de la guayta cridaven e deyen: -Bona guayta, bona!- ells passejaven ferm e cuytaven .x. o .xij. passos, e com ells callaven, ells aturaven, e axi u feren fins tant que hagueren passada la torre del spero."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCC

GUAITA, [GUAYTA, GUAYTE] s.

Cadascun dels quarts vigilants en què és dividit el temps total de les hores de vigilància (= guaita) del dia o de la nit.

"Lo dit die, la primera guayte de la nit, lo dit honorable en Ramon Guerau, capita de la dessus dita galea, parti ab la dita galea per extirpar los pirates..."
Novells ardits 2 de setembre de 1455

"Lo dit die a le vesprade vers la primera o segona guayta pertiren los honorables mossenyor Johan de Marimon e mossenyor Bernat Çapila... ab una galea per la dita Ciutat novament armada... la qual galea feu vela los dits die e hora."
Novells ardits 18 de juny de 1450

"E, en la primera guayta, la nau feu vela e ixqueren del port ab molt bon temps..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XC

GUAITA, [GUAYTA] s.

Tropa, conjunt de gent que aguaita de nit o de dia a les muralles i portes d'una plaça de guerra, camps, camins.

"... que totes persones de qualsevol ley, stat o condicio sien donen ajuda e reforç a ells de la guayta a pendre los dessus dits..."
Llibre de Memòries València, 1411

"Axi es dels angels que tenen guaytes, que, quan los dimonis volen pendre una ciutat, los angels devallen a deffendre a nosaltres..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LV

GUAITA, [GUAYTA] s.

Impost a pagar per a fornir una vigilància (= guaita) en una ciutat o en un sector d'aquesta.

"... e nos ne ls nostres successors, ne veger ne altres officials nostres, aquela guayta a alcun ne a alcuns no donen ne venan, ne donar ne vendre no puscan, ne vos aytambe aquela dar ne vendre no puscats."
Franqueses de Mallorca De la guaita de la ciutat

GUAITA, [GUAYTA] s.

Acció i fet de guaitar; aguait.

"E si per ventura sera en terra d enemichs, aquells qui a la guayta s adormiran, si es mariner de proa, deu perdre lo vi e lo companatge tot aquell jorn..."
Consolat de Mar tit. II, cap. CCL

"Los cavallers qui fahien la guayta alt en la muralla del castell demanaren qui era lo qui de tan gran pressa tocava."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXXIV

"Coven se donques fer guaytas sobre nos, com, si los sarrahins veuen sobre nos abans que ns troben armats tots serem perduts."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XX

GUAITAR, [GUAYTAR] v. a.

Espiar per a sorprendre; guardar, vigilar.

"... que cascuns qui seran ordenats a la guarda dels portals de la ciutat, de dia e de nit, quan hauran manament de guaytar, facen la guayta ab ses armes personalment o en lur loch trameten homens sufficients a guaytar..."
Llibre de Memòries València, 1411

"E es axi, que aquells qui guayten anant ab veles, si s adormen a la guayta, de tot aquell jorn no deuen beure vi."
Consolat de Mar tit. II, cap. CCL

"... tan gran basca havien d anar, a no ls podiem fer aturar firen los, ne guaytan los e preuen los: e nos en nostra persona que ls feyem guaytar e ferir."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 403

GUAIX, [GUAX] adv.

Quaix, quasi, gairebé.

"Disapte a XVI del mes de març, l any M. CCCC. e nou, entra lo molt reverent pare en Xst, en Pere de Cardona, Bisbe de la ciutat de Leyda, ora de menjar o guax, en la dita ciutat..."
"Disapte a XIIII. del mes de deembre l any desus dit, lo reverent religios maestre Vicent Ferrer... entra en la ciutat de Leyda, ora entre vespres e completa, e guaix..."
Villanueva (editor) Còdex MS. de Lleida t. XVI, doc. XI