Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 2    (14 registres)
veure  Fenigrec, [fenigrech]
veure  Foc grec
veure  Foc grec o gresesc
veure  Grec, [grech]
veure  Grec, [grech]
veure  Grec, [grech]
veure  Grec, grega
veure  Grecisme, [gracisme]
veure  Ingràcia, [ingrecia]
veure  Obra de Grècia
veure  Sinigrech
veure  Suria (Grec ___)

FENIGREC, [FENIGRECH] s.

Planta lleguminosa de grana odorífera.

V.
sinigrech.

"... ajusta hom aquestes medicines que dessolven e que son obrades en les postemes dures, axi com mirra e saffra, e castor, e ensens, e fenigrech e licium..."
"Mas lo fenigrech solv e no estreny."

Joan Jacme Alcoatí f. lxv, b


FOC GREC loc.

Foc d'artifici.

"...havien provehit que en Munner e Ffrancesch Vilar especiers fahessen a miges los fochs greschs de la festa del cors de Jeshu Xrist."
Novells ardits 14 de febrer de 1437

"... e mes que fochs grechs o voladors laucen per la dita professo, per los quals es fet molt enuig a diverses persones, specialment a dones prenyades e altres, e dan als draps qui per honor e reverencia son posats lo dit dia per empaliament en los carrers..."
Lletra de la reina Maria Arx. Municipal d'Igualada (1453)

"... e com aci s fassa en la dita jornada lo infern e paradis, e bonament no s pot fer sens fochs grechs axi com se fa aqui e en altres parts..."
Llibre de la Universitat Lletra dels consellers d'Igualada (1453)

"Avaricia: cosa es encesa per foch; luxuria: enceniment de foch grech; gola: scalfament de menjar..."
Ferrer, Vicent Quaresma 63, Sermó XXVI


FOC GREC O GRESESC loc.

Composició incendiària de guerra i figuradament el foc de l'infern.

"Donchs si fan be n hauran merits al doble
E si no n fan n iran en foch gresesch."

Anònim Cançoner de Saragossa f. 303

"... e per ço ab son artifici trames foch gresch qui mata la dita serp qui habitava en la dita aygua..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. IV, metre VII


GREC, [GRECH] adj.

Gregal, vent intermedi de nord-est, que bufa de la part de Grècia.

"E ha a la part de Serdenya, ves lo vent lo qual los mariners apeylan Grech, una altra yla a eyla sotsmesa la qual es apeylada Menorcha..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. I


GREC, [GRECH] s.

Vi grec.

V.
vi grec.

"E si a l hostal ha de bon grech
Aquí s descalsen;"

Sermó del bisbetó 425

"... e barrals e brocals de malvesia e de grech e d altres preciosos vins..."
Decameron jornª 7ª novª 3ª

"Mon beure quant al vin blanch es aquest: bech grech d estiu, e d ivern cuyt o moscatell..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià f. 167 v

"... mes que arena beuran, no pas aygue ne vinagre, mas bona vernassa, si se n pot trobar, malvesia, grech suria, o tot altre bon vi e ben flayrant..."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III

"grech e clarea
sense perea,
la malvesia,
per cortesia,
en guobellets."

Roig, Jaume Spill 2.665


GREC, [GRECH] s.

Punt de l'horitzó de la Mediterrània, llevant o Nord-est.

"... e Manorcha era contra la part de Serdenya contra aquela yla que era a la part de Grech..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 47


GREC, GREGA adj.

Que és natural de Grècia.

"E com pensau vos, dix la Infanta, que les dones gregues sien de menys saber ni valor que les franceses?"
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CIV


GRECISME, [GRACISME] s.

Llibre d'Everard de Bethuna (segle XIII), lèxic dels mots llatins derivats del grec.

V.
breart, ebrart, ebreart.

"Item un altre llibre appellat lo Gracisme en lati, scrit en pergamins..."
Inventari del rei Martí

"Item .j. libre scrit en pergamins, ab posts de fust descubert, appellat Gracisme, qui comença de letres negres en lati Quoniam ignorantie, e feneix Laus gloria Christo."
Inventari d'Alfons el Magnànim Any 1413

"Primerament que vos, dit maestre Johan, per lo dit any siats tengut de legir de arts de gramatica, ço es de parts, regles, Cato,... e doctrinal e gracisme e tractats e altres libres acostumats de legir en semblant studi."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 4; 7 de juny de 1382


Fitxa Dubtosa INGRÀCIA, [INGRECIA] s.

Infidelitat.

"... pugua esser deffancio de les esglesies, vidues, orffens e de tots los servents de Deu contra la ingrecia dels pagans..."
Instituts de l'orde del Griu Any 1403


OBRA DE GRÈCIA un. pluri.



"Primo .j. oratori, alias reatauler de fust an .iiij. pesses plegadisses de obre de Grecia on ha .iiij. istories: la primere de .iij. stants; l altre de la Verge Maria; l altre de la presso de Jhesu Christ e l altre de altres .iij. stants."
Inventari del rei Martí 2, f. 130

".x. corporals ab lur estoig; .iij. taules que stan davant l altar obrats d obra de Grecia."
Inventari de la capella del Mas-Deu de l'ordre del Temple 3 d'abril de 1377


SINIGRECH s.

Fenigrec, planta lleguminosa.

"E les viandes son aquestes: cebes, orugua... he lo sinigrech, he pa de forment..."
Salvà, Guillem De temprança per la obra MS. 10.162, f. cviij v. Bib. Nac. Madrid

"Item .j. sou .iiij. per .vj. onzes de sinigrech."
Llibre d'acordament fet per raho dels galiota e calavela capitanejades per lo honorable en Jaume Bertran Dates. Arx. Municipal de Barcelona. Any 1454


SURIA (GREC ___) un. pluri.

Vi de Síria, molt estimat.

"... mes que arena beuran, no pas aygue ne vinagre, mas bona vernassa si se n pot trobar, malvesia, grech Suria o tot altre bon vi e ben flayrant..."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III


torna a dalt