GENT adv.

Gentilment.

V. gint.

"... e lexaren anar aquest hom suau e gent ab aquest foch ences..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 102

"Car trestots sos pensaments son
Que us puxa honrar e servir, Avensar e gent ben dir,
Aytant con pot en son poder;"
Planys del cavaller Materó 759

GENT s.

Persones en general, multitud de persones.

"... e per lo eveniment del dit Senyor Bisbe fo feta processo, e gran gent isque a aquell a carrera a Portopi."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1403

"... mire a tot mon pler lo sant e millor joyell del mon, lo qual es tan gran que si fos cosa que molta gent qui son estats en Genova no l agues vist, yo dubtaria ja en dir lo que dire, dubtant que la veritat no fos reputada mentida..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. sign. Diij

"E met pau entre gents que mal se vullen."
Lapidari MS. n. 216, f. ciij, b. Bib. Univ. València

"... la qual virtut no era manifestada a la gent ne n parlave algu per ço con era de tant baix stament..."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 127

GENT s.

Nació, poble.

"Jo crech per cert que entre gent castellana
lo guerrejar rete altra costuma,
saber a fer algun partit o suma,
condunt los ab pensa molt humana.
Mes ab Valles e gent de Llobregat
e d Emporda qui no vinen ab tractes,
l espasa es la fi de llurs contractes
fins que la mort los fets ha delliurat."
Martines, Pero Cobles fetes per a don Diego de Gusman, de la fuita del castell de Fraga

GENT D'ARMES un. pluri.

Homes de guerra a cavall, armats de totes armes i que tenien comandament sobre altres homes armats que els segueixen.

"Ara, per tal com yo he nobla cavalleria e bones gents d armes leals a lur senyor, ab consell e ab voluntat de vosaltres, volria que ns aparellassem de guerrejar contra ells..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. II

"... com totes les gents d armes ab que nos hic eren, sien estades licenciades de part nostra fins a la primera setmana d Abril, e los demes son ja partits per tornar a lurs cases."
Itinerari de Joan I n. 396

GENT DE BÉ un. pluri.

Gent de distinció.

"... e ans de entrar en ciutat ana al real a la senyora reyna, axi acompanyat ab tota la gent de be, e d aqui fonch al palau del bisbe, a les bisbesses."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 99 v

GENT DE FORCA un. pluri.

Gent patibulària.

"... e ara per la major part son dolents e malastruchs de cap a peus, en tant que mills aparen bandes e vinyogols e goliarts, e sollarts, o gent de forca, que no ciutadans de Roma."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. III

GENT DE PEU un. pluri.

La infanteria.

"Atressi dona comiat a gran res de cavallers e de gents de peu del principat..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. XCVII

GENT DE POC un. pluri.

Gent de baixa condició.

"Portava entre marinés e galiots e altra gent de poch per les fustes, pus de .vj. milia, e d altra gent en torn de .x. milia, e de tota manera de gent .xvj. milia, o pus."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 69 v

GENT VULGAR un. pluri.

La gent del comú; classe de gent ignorant i grossera.

V. pobular, popular, vulgar.

"La gent vulgar han los ulls de lur enteniment acustumats de tenebres dels bens mundenals e sensibles, qui son fort fexuchs e escurs per que empatxen l enteniment, e per aço no l poden levar a entendre la veritat clara dels bens vertaders qui s pertanyen a l enteniment, e per aquesta raho no poden jutjar vertaderament."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia liv. IV, prosa, IV

GENTALLA s.

Gent menysprable.

"... fahent vos certs que aquests homens presos eren tota la factura d en Verntallat, specialment los tres que yo he penjats qui eren consellers del Ventallat e de tota sa gentalla."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 20, p. 81

GENTIL adj.

Aplicat a una espècie de falcons. [Falcó gentil: Falcó el més gruer de la seva espècie i el preferit dels caçadors per ardit, valent i noble; és el "falco pigargus" dels naturalistes.]

V. falcó, falcó gentil.

"Dels ocels qui son appelats falcons son .vij. maneres. ... La .iiij. manera es gris, la qual es appellada gentil vulgarment & nobla, de noble de nom & de persona."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 110, c

GENTIL adj.

Noble, aristocràtic, d'alt llinatge.

"Perque d aquests senyors son avallats los princeps de la Morea... e axi mateix los altres richs homens e cavallers no prenien mullers si donchs de cavallers de França no avallaven, per que hom deya que la pus gentil cavalleria del mon era de la Morea..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXI