GAUBAR v. n.

Burlar, befar, trufar.

V. gabar, gabella (Fer ___).

"E vostre marit ha m fort escarnit e gaubat, e ha fet gran mal a mi..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXV

"... que ell es rey de gran treball e no dupta res a fer; e certes, malament nos ha escarnits e gaubats."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CIV

GAUBAR-SE v. refl.

Vantar-se; vanagloriar-se.

V. gabar-se.

"... jo he guanyades les mesions que tu e jo haviem meses, car ho he acabat so de que m era gaubat..."
Decameron jornª 2ª novª 9ª

"Gaubava s e alegrava s l amic en les noblees de son amat: languia l amic per sobre cogitacions e pensaments..."
Llull, Ramon Llibre d'Amic e Amat 142

"Per que jo m vaig pus enujant
D amor, com va tant mal usant,
E de mant fat que s va gaubant
E may fech res."
Jordi de St. Jordi Los enuigs II