GABAR v. a.

Lloar, elogiar amb exageració.

"... e nos gabam los molt la terra de Maylorques e mentre la gabavem, dix don Sanç Dorta: -Senyor, vos guabats tot dia Maylorques e l Regne de Maylorques, mas conquerits Valencia..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 129

GABAR v. a.

Burlar-se (d'algú).

"Parla l amant.-
Bon cantador / yo no so de tal cosa
Ni axi poch / plorar me n plau ni m cur,
Ni en gabar / negu mon cor no s posa
Car çert mes am / estar me tot segur."
Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci Cançoner de Saragossa, f. 287 v

GABAR, [GUABAR] v. n.

Burlar, plasentejar; fer el fanfarró.

V. gabella (Fer ___), gaubar.

"Pus vos me fets esser alegre per lo vostre esser e per lo meu, e per que jo no guabare que sia pus forts que roca ni hacer? Car abans puria la roca e l acer tornar en pols que hom alegrant en vos en privacio."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 28, cap. 2

GABAR-SE, [GUABAR-SE] v. refl.

Jactar-se, gloriar-se.

V. gaubar-se.

"Mentint se gaben,
sempre varien,
jamay se rien
sens ficcio,
per tracio
rien e ploren,
criden que s moren
quant son pus sanes,
si han terçanes
llur mal no colen;"
Roig, Jaume Spill 442

"-Per ço car fo home mort crucificat, e per ço que aquells qui s guaben que son sos amadors, seguesquen son esclau."
Llull, Ramon Llibre d'Amic e Amat 101

"E axi guordar se deu la fembra d esser enganada, car aytals amadors no serquen sino que puguen enganar la fembra o puguen fer lutxuria, o que s puxen gabar de la fembra com li an sostret tot ço que havia en lo cor..."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. XCVI

GABARA s.



"Empastre bon, que no fail alospiscia...: ajatz espuma de mar .x. z. borrax, soffre,... gabaras e devodes ana on .j...."
Tròtula de Mestre Johan 5 d