GAB s.

Burla, befa, escarni.

"Si lo consili bo no t sap
De sanctetat te faras gab;
Nuyl be menjaras en ton mab,
Yra de Deu sera en ton cap.
Ah, robador!
No faças a Deu deshonor,
Lo teu Senyor."
Llull, Ramon Lo Consili VIII

GABAMENT, [GUABAMENT] s.

Acte i fet de fer burla.

"E per seguretat son menyspreats molts volpells guabaments e moltes vanes semblanses..."
Llull, Ramon Llibre de l'Orde de Cavalleria 12, Va part

GABAR v. a.

Lloar, elogiar amb exageració.

"... e nos gabam los molt la terra de Maylorques e mentre la gabavem, dix don Sanç Dorta: -Senyor, vos guabats tot dia Maylorques e l Regne de Maylorques, mas conquerits Valencia..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 129

GABAR v. a.

Burlar-se (d'algú).

"Parla l amant.-
Bon cantador / yo no so de tal cosa
Ni axi poch / plorar me n plau ni m cur,
Ni en gabar / negu mon cor no s posa
Car çert mes am / estar me tot segur."
Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci Cançoner de Saragossa, f. 287 v

GABAR, [GUABAR] v. n.

Burlar, plasentejar; fer el fanfarró.

V. gabella (Fer ___), gaubar.

"Pus vos me fets esser alegre per lo vostre esser e per lo meu, e per que jo no guabare que sia pus forts que roca ni hacer? Car abans puria la roca e l acer tornar en pols que hom alegrant en vos en privacio."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 28, cap. 2

GABAR-SE, [GUABAR-SE] v. refl.

Jactar-se, gloriar-se.

V. gaubar-se.

"Mentint se gaben,
sempre varien,
jamay se rien
sens ficcio,
per tracio
rien e ploren,
criden que s moren
quant son pus sanes,
si han terçanes
llur mal no colen;"
Roig, Jaume Spill 442

"-Per ço car fo home mort crucificat, e per ço que aquells qui s guaben que son sos amadors, seguesquen son esclau."
Llull, Ramon Llibre d'Amic e Amat 101

"E axi guordar se deu la fembra d esser enganada, car aytals amadors no serquen sino que puguen enganar la fembra o puguen fer lutxuria, o que s puxen gabar de la fembra com li an sostret tot ço que havia en lo cor..."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. XCVI

GABARA s.



"Empastre bon, que no fail alospiscia...: ajatz espuma de mar .x. z. borrax, soffre,... gabaras e devodes ana on .j...."
Tròtula de Mestre Johan 5 d

GABELLA s.

Tot impost sobre els viures i els productes de la indústria.

"E encara que l gabellot de la gabella del vi, que n es gran offici, fos cathala e que l senyor rey d Arago lo hi pogues metre, per ço com la meytat del dret de la dita gabella devia esser del senyor rey d Arago."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XXXI

GABELLA (FER ___) loc.

Burlar, escarnir, befar, trufar.

V. gabar, gaubar.

"Pus que tots jorns no usats fer gabella
Ab la qui us vol vers mi mal consellar,
......................................................................."
Vallmanya, Bernadí Cobla sparça Cançoner de París, f. 109

GABELLOT s.

Cobrador de la gabella.

"E encara que l Gabellot de la gabella del vi, que n es gran offici, fos Cathala..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XXXI

"E com en la carta primera de la cuvinença, entre les altres coses sia contengut que l Consol qui sera per Nos en Bugia, o son loctinent, aja de la Gabella o del Gabellot la custuma que ha hauda en lo temps passat..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica XXXI

GABER

Gabier? (DCVB)

"... lo princep feu manament a son almirall que fes armar les galeres e apparellar... e lo almirall feu lo aytantost... mas los gaberes de Napols no volien entrar en les galeres..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXII

GÀBIA s.

Llotja reixada de variades formes i dimensions per a tancar ocells i altres animals.

"A un auçell havien li mostrat de parlar, e un die solta s de la gabia en que stava..."
Recull d'eximplis e miracles LXXVIII

"Dix I. savi: aquest secgle agreuge als bons e plau als avols e es axi com l ausel que com mils cante met lo hom an gabia."
Màximes morals Docs. Arx. C. d'Aragó, v. XIII, p. 169

"Lo Emperador la posa dins una cambra hon ell stava dins una molt bella gabia ab les rexes totes d argent..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXXV

"Item .Iª. gabia deurada ab senyal de bisbe de Valencia, abte per tenir papagay."
Inventari del rei Martí 322, f. 150

"... per raho de .xij. esparvers novells que l dit senyor infant trames al dit senyor Rey, ab .xc. solidos .vj. diners que costaren dues gabies cubertes de drap de stopa en que anaren los dits esparvers..."
Itinerari de l'infant Pere n.154, reg. 564, f. 31. A. B. C.

"Item una gabia de vimens trenchada."
Inventari del castell de Tous Any 1410