CONFONDRE v. a.

Arruïnar, fer malbé.

"... e suplich te que no pervertesques ni confones l orde de natura ni lo teu bon costum que es de perdonar..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXLV

CONFONDRE v. a.

Consumir, dissoldre.

"Item lo such begut en deju ab aygua tebea, tira la dolor del cap e confon lo tel dells huylls."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 99; MS. n. 216, f. lx, b. Bib. Univ. València

CONFONDRE'S v. refl.

Cobrir-se de confusió, torbar-se; avergonyir-se.

"Moros, juheus, / hoynt vos se conffonen
y batejats / jaquexen llur errada;"
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 49, IV

CONFONDRE, [CONFONDRA] v. a.

Contorbar per vergonya, aterrar.

"... e qui deslleyaltat va, Deus lo confondra e l aportara a destructio..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXXVI

"... e deffen nos d aquests perils a nos acostants qui per exalsament de la tua fe anam, e l erguyl dels teus enamichs la tua creu ahirants confonam."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XVII

"Les grans obres que los gentils feren per la cosa publica confonen molt los crestians, aquells dels quals diu sant Pau... que alguns son qui en totes coses cerquen lur profit personal, no aquell qui es de Jesucrist; ço es, aquell qui es de la cosa publica..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 2.654, cap. XIX

"Monsenyor, si sona el seny
les gaytes me pendrien;
sere per vila correguda,
mes valdria esser confonduda:"
Llibre dels Set Savis de Roma 1.378

"E si no fos que nostre Senyor nos ajuda d ell, haguera nos mort e cunfundut."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 375

FONDRE v. n.

Desfer-se, dissoldre's, afeblir-se.

"Los ciutadans / fan stament reyall
En lur vestir meten / guany e caball:
En breu fondran / e muderan penatge."
Savall, Ramon Cançoner de Saragossa f. 226 v

FONDRE v. a.

Afollar, deteriorar, fer malbé.

"E al ferir que feu en la cara de l elm, l elm avanta tant fort en la cara del dit En Berenguer A. Danguera, que tot lo nas li fonia, en tal manera que depuix nul temps no n fo adret, puix per lo mel de la cara e per les seyees que tot correch de sanch..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXXIX

FONDRE v. a.

Tornar líquid un cos sòlid sotmetent-lo a l'acció de la calor.

"... nos done foch a calfar nos, a fondre metalls, e en lo cel lo sol que ns illumene e fa fructificar los arbres..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXXIX

"... e puis fonetz tots los greys en una cassa que estia en caldera de aygua bulent sobre lo foc, e cant seran fuses colatz los en morter de marbre."
Tròtula de Mestre Johan 14 c

FONDRE'S v. refl.

Dissoldre's, diluir-se, deixatar-se.

"... e pots hi traura la carn o ell pex, e puys lexar hi as un poch d aquell matex per tal que s i fona, e puys gita lo sobre lo peix o sobre la carn cuyta que n hauras treta."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxv, a. Bib. Univ. València

FONDRE'S v. refl.

Devenir o tornar-se líquid un cos sòlid o solidificat, per l'acció de la calor.

"... ne s meravellen de la aygua quant se congela e s glassa, car conexen que lo fret n es raho per que s congela, e la calor es la raho per que lo gla se fon."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. IV, metre V

REFONDRE v. a.

Reembossar, restituir, resarcir.

"... que de las peccunias que en Jacme Ros, justicia que fon de la Ciutat de Valencia l any mil cccc.xv. ha a refondre e tornar a nostre cort per raho de la administracio del dit offici de Justiciat, donets e paguets a l amat coper nostre, mossen Eniego Lopez de Mendoça, cinchcents florins d or Darago, los quals graciosament li manam per vos esser donats..."
Lletra d'Alfons el Magnànim A micer Johan Mercader, batlle general de València. València, 17 de maig de 1417. Arx. C. d'A. (reg. 2.663, f. 189)

REFONDRE'S v. refl.

Reformar-se.

"viva ffornal / hon lo crim se reffon
de l hom primer / que dins tal ffoch s esmera."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 43, II

SANGFONDRE, [SANCFONDRE] v. refl.

Omplir-se excessivament d'aliment, estar replè.

"... e los homens qui han tempransa son pus sans e pus delitoses e viuen mes e son pus richs que los homens qui s sancfonen menjant e bevent."
Llull, Ramon Doctrina pueril 4, cap. 58