FLORIR v. n.

Treure flor (les plantes).

"... e el tercer ayn complit, per virtut de Deu, lo dit basto flori e fon del tot vert soptosament."
Recull d'eximplis e miracles CCCCXCIX

"Que Deus qui florir e granar
Ffa los splets,
Los pot donar neula e frets."
Sermó del bisbetó 529

"En lo ver broten, florexen e fullen e ramen los arbres, e giten lurs fruyts..."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles quarta part, cap. X

"... e puy floria
Cascuna planta en tots temps,
Ffulhes e flors e fruyts ensemps
Hi havia mentra durave
Lo temps susau,..."
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 193

FLORIR v. n.

Prosperar, esdevenir floreixent.

"... fae venir los monjos negres del monestir de Liri qui n floria lavors en gran sanctedat..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 20

FLORIR v. n.

Ser en un estat brillant.

"Plato vench en Italia hon florien ladonchs los dexebles en Pittagoras per tal que ls vaes he aprengues d ells."
Metge, Bernat Lo Somni lib. I

"... car lo donador no deu donar coses que sien de poca condicio, mas donar coses que apareguen a les gents esser de gran stima hi floresquen en honor e fama..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXII

"... tot lo poble d aquell ciutat se meraveyla en ells resplendir tant apparaylaments reyals, e en els florir tan bella e especiosa juventut..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. II, 519

"Lavors floriren entre ells innumerables poetes e diverses dones per Deu inspirades de parlar en spirit de profecia..."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. XXI