FLACAR v. n.

Flaquejar; afeblir, minvar.

"Axi que per res no ns aturassem a Galipol, que Galipol era fort lloch, e nos haviem tant guanyat que ns poria flacar lo cor, e axi que per res no us dexassem assatiar."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXI

FLACAR-SE v. refl.

Debilitar-se, minvar-se.

"E quant la flama si abissava e se flaquava, cahian les gents de dins lo foc."
Viatge del vescomte de Perellós al purgatori de St. Patrici 932, IV

"On, segons que les tres donzelles s avigoraven, si avien forsa e reveniment e ale les regines, e segons que les tres donzelles se flacaven en la contemplacio, si s avivava e s avigorava la mala bestia..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 20, cap. 354