Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 6    (69 registres)
veure  Aficar
veure  Altificar, [altifficar]
veure  Altificar-se
veure  Beneficar
veure  Benificar
veure  Bonificar
veure  Certificar
veure  Clarificar
veure  Clarificar
veure  Crucificar
veure  Damnificar
veure  Diversificar

AFICAR v. a.

Ficar, introduir, posar dins.

"La Infanta prestament pensa que per causa dels briants havia demanat la agulla, e Phelip ana la aficar en lo dit hon havia deliberat de dormir."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XCVII


ALTIFICAR, [ALTIFFICAR] v. a.

Alçar, elevar; exaltar, magnificar.

"Molt justament / l espos vos altiffica
mostrant que sou / de les vergens pus alta,
per que lohant / no puch cometre falta
puys vostres ffets / vos jutgen magnifficha."

Martines, Pero Poesies de Pero Martines 53, [IX], ed. Riquer


ALTIFICAR-SE v. refl.

Alçar-se, elevar-se.

"Que direm de la sua captivitat, sino que Nostre Senyor Deus li volgue trametre aquell flagell perque no s altificas mes de ço que li pertanyia?"
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 92


BENEFICAR v. a.

Fer, procurar bé, benefici a altri.

"De aquells qui ab gratitut als beneficis rebuts satisfer volen, s espera que no cercant la intencio de qui ls benefica, ab grandissima obligacio se n recorden pensant quant es gran la cosa que reben..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCXXXVI


BENIFICAR v. a.

Beneficiar.

"... orden reposar tantes congoxes e fer gracia e honor al dit Principat e benificar a la cosa publica de aquell."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 14, p. 320


BONIFICAR v. a.

Tornar millor.

"Aor vos, Deus, en remembran
que en vos ha bonifican,
bonificat, bonificar,
per so que pusquen abastar
a complir vostra gran bontat,"

Llull, Ramon Medicina de pecat 4.745


CERTIFICAR v. a.

Assegurar com a cert, atestar.

"Lo dit die los honorables Consellers reberen letres del Consols de Terragona ab que ls certifficaven com en aquellas mars havien vistes fustes de moros."
Novells ardits 17 d'agost de 1460

"Molt content son com te ha plagut, ab tant copiosa bona voluntat, satisfer a les mies interrogacions o pregaries, te certifich que la tua bonea me fa anadir en multiplicacio de interrogacions..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.458, tercer punt

"Solament me ocorren tres dubtes de que m volria ab tu certifficar, si anuig no t era."
Metge, Bernat Lo Somni 2.059, lib. terç


CLARIFICAR v. a.

Il·luminar, il·lustrar.

"... e es luent, car penitencia clariffica l enteniment a entendre la gloria de paradis e les penes de infern..."
Ferrer, Vicent Quaresma 134, XIV

"... e tan gran era lur furor que apres la mort los perseguien, axi que n i avie los quals Deu d'una part los clarificave per miracles..."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xliv

"En cada angle de l ull esta una vena: val a clarificar la vista."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. f ij, v

"... aquell sia discutit e hoit, axi que la faeltat dels bons ab laor sia clarificada e la cubdicia desfrenada dels mals sia espaventada."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Majordomens

"Clarificacio en la creu: -Yo deig esser posat en tanta passio, deman vos, Pare meu, gracia que m vullats clarifficar en la creu, que com yo sia en aquell turment, que vullan mostrar algun miracle que puxen conexer que yo so lo fill vostre e ver Messies."
Ferrer, Vicent Quaresma 96, XLII


CLARIFICAR v. a.

Esclarir, posar en clar, explicar.

"... e llavos vent los dits honorables consellers per lo temps poch que era no s podia donar recapte en clarificar lo dit fet... pregaren la dita prioressa que per aquella volta... no anassen per cessar scandols e inconvenients qui seguir se podien..."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 103


CRUCIFICAR v. a.

Infligir el suplici de la creu i fig. turmentar, mortificar, sacrificar.

"Doncs apar qui en aquets dies stablits lexera los dejunis, si doncs necessitat no y era, que ab lo traydor trahesca lo Senyor e que l crucifich ab aquels qui l crucificaren."
Vida de sant Apol·loni MS. Moliné

"Car, com diu sanct Agusti, mes pecca Iudes en desesperar que los jueus en crucificar a Jhesucrist."
Eiximenis, Francesc Art de bé morir cap. iiij


DAMNIFICAR v. a.

Causar dany, perjudicar, lesar.

"...feu voltar tota sa gent perque de la ciutat ab bombardes no ls poguessen damnificar."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXII

"...e, jatsia los fos dit que mal o fahien e per mi e per altres, ells, apres que hagueren dada paraula de no dampnificar lo, han aquella retuda..."
Lletra de Pere Becet al rei Barcelona, 2 de març de 1418

"...notificam com nos entenem anar envers Cathalunya per foragitar les malvades companyes que son entrades en les terres del senyor Rey e nostres per damnificar aquelles..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1374, n. 344

"E per aquesta rao seria mal fet que aquell hi fos damnificat."
Consolat de Mar tit. I, cap. L.

"...aquells viuen morint en vives armes per defensio de nostra viva fe, lo famos nom dels quals en algun temps de oblit no sera damnificat."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXV

"Si, donchs, per tal quant Achor qui havia preses algunes joyes de la ciutat de Jerico contra lo manament de Deu, la comunitat judayca fon axi damnificada e envergonyida, e vençuda e per Deu desemparada..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 3.331, cap. XXIII


DIVERSIFICAR v. a.

Variar, canviar.

"E per tal com humanal custum es delitar se en varietat, diversifiquen les viandes e vins, dels quals mengen e beuen entro a esclatar."
Metge, Bernat Lo Somni 3.698, lib. quart


torna a dalt