CONFIAR v. n.

Tenir confiança, esperança en quelcom.

"Deyen los juheus: -No ns cal fer penitencia, que fills som de Abram. -Deya sent Johan: -No confiets de aço, fets penitencia..."
Ferrer, Vicent Quaresma 77, XII

"... los quals quatre almuts... per presona en qui pogues ben confiar fees molre e en apres, per presona en qui confiar, fes pastar..."
Manual de Consells València, 1343

"E, confiant en la audacia de la sua estrenuitat e noblea, no reputant esser cosa impossible a ell ço que l Rey son oncle enganosament demanava, offeri s agradablement si esser apparaylat obeyr a sos menaments..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 283

CONFIAR-SE v. refl.

Donar la confiança a; prendre confiança en.

"Aquestes coses vos he dites per ço que en mi haiats pau e n lo mon hagats pressura e angoxa, ma en mi haurets pau e repos; confiats vos car yo he vengut en lo mon."
Evangeli de sant Joan Còdex del Palau, f. 117

"No t conffius en prelat qui sovint no cant missa."
Proverbis de Salamó MS. n.216, f. lxxxj, b. Bib. Univ. València

"E puis dix lo senyor Jesus ad alcuns dels fariseus qui s confiaven en si matex axi com a justs e menyspresaven los altres, aquest semblant."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 86

"Mas lo Breto, confiant se en son cavall qui era bo, hisque s del pont e passa avant..."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. CXVI

DEFIAR, [DEFFIAR] v. n.

Desfiar, desconfiar.

"E no u feya aquest Fabio Maximo que deffias de les virtuts del fill per que no meresques haver la dita honor,... mas feu ho per tal que la sobirana honor de l Imperi no fos continuada en un linyatge."
Canals, Antoni Valeri Màximo 122, lib. IIII, tit. I

DESAFIAR, [DESAFFIAR] v. a.

Provocar a combat.

"E sobre aço, lo dit Ser Antoni vench ab dos galees a Galipol, e desafia ns de part del comu de Genova."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXVII

"... envia ns don Ferris de Liçana una carta en la qual nos enviava desafiar."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 458

"E l onrat en Johan Amat sens causa legittima hage desaffiat ab cartells l onrat en Ramon Mora, que semblaria esser expedient la Ciutat deffendre la dita salvaguarda a favor del dit en Ramon Mora."
Novells ardits 17 de novembre de 1459

FIAR v. intr.

Tenir confiança.

"Apres dix: -Qui haura grat de mi, ni que fiara de mi que no he sabuda guardar a mi matexa?"
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLVIII

"Mas los desastruchs, no conexents qui ls fa be e los ama de bon cor, fiant mes de una cativa, o de una serventa... que de lurs mullers..."
Metge, Bernat Lo Somni 3.667, lib. quart

FIAR v. a.

Fer confiança.

"vostres dines
e quant teniu
de mi u cobriu:
res no m fiau
ni confiau
sabes guardar;"
Roig, Jaume Spill 4.364

FIAR v. a.

Vendre a crèdit.

"lo fer obrar
debanadores,
llates de stores,
peses, graneres
que les fusteres
als catius fien;
tanbe u venien
tot en les festes."
Roig, Jaume Spill 7.530

FIAR-SE v. n.



"be m trahira, si poxes,
aquest traydor qui per aver
m a liurada sa muyler;
be son yo foyll e orat
que ab ell me son fiat;"
Llibre dels Set Savis de Roma 1.634

FIAR-SE v. refl.

Confiar, haver confiança en.

"Empero ell se fiava tant en la sua cavalleria e en lo gran poder que havia, que posa en son cor que no hagues dupte d ell."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XLII

"Ab falsses tretas m a venssut
Aquest traydor ab qui m fiave,"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 94

"En tres coses no s pot hom fiar: rey, e mar, e temps."
Bonsenyor, Jafuda Llibre de paraules de savis e filosofs 30, cap. II

REFIAR v. n.

Confiar, fiar.

"Refiu en Deu / prest vos darem socors
E us mostrarem / la muntanya de suma..."
Lleonard de Sors Cançoner de Saragossa f. 129