Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 3    (28 registres)
veure  Circumferir
veure  Conferir
veure  Conreferir
veure  Deferir
veure  Diferir
veure  Dret (Proferir ___)
veure  Esperons (Ferir dels ___)
veure  Ferir
veure  Ferir
veure  Ferir, [fferir]
veure  Inferir
veure  Inferir-se

CIRCUMFERIR v. n.

Anar en gir, voltar, girar, rodar en torn.

"Donchs com aquest sie lo principal punt, si s vol centro, sobre lo qual circunferexen totes les variacions e diversitats que entre nosaltres e los Jueus son..."
Villanueva (editor) Disputa de Jeroni de Sta. Fe contra jueus XV, doc. LXI. Any 1412


CONFERIR v. n.

Raonar amb algú d'alguna cosa.

"... vos notificam lo cas en manera que, axi com nosaltres per nostres letres ne scrivim al dit senyor Arquebisbe, vosaltres personalment, pus se troba en aqueixa ciutat, ne pus se troba en aqueixa ciutat, ne conferiscats ab sa Senyoria..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LIV

"La exposicio del qual, si t recorde, feta per Macrobi, te presti en Mallorqua, e le t fiu diligentment studiar, per tal que yo e tu ne poguessem a vegades conferir."
Metge, Bernat Lo Somni 662, lib. primer


CONREFERIR v. a.

Referir, oferir conjuntament.

"Dues vostres letres havem rebudes, la una de .xx. e l altra de .xxj. del mes corrent, per la qual de vint e hu nos escrivits... per fer nos participants de tant singular nova e per conrefferir ne a nostre Senyor Deu e a la sua gloriosa mare gracies e lahors de tanta gracia que ns ha feta..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) 25 de juny de 1461


DEFERIR v. n.

Diferir, ser diferent.

V.
diferir.

"Sapia lo princep no deure mes deferir de poble per abit que per costums."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXVIII


DIFERIR v. n.

Ser diferent.

V.
deferir.

"... e vee la causa dels grans fochs engenrats en l ayre, e la diferencia de la generacio del ros y de la pluia y de la scuredat e boyre e de la gelada, ni com aquestes coses convenen o differrexen."
Torre, Alfonso de (orig. castellà) Visió delectable cap. xxxvj


DRET (PROFERIR ___)



"E tantost nos proferim los dret denant aquels jutges, e ells no l volgueren pendre e anaren se n."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 549


ESPERONS (FERIR DELS ___) fr.

Esperonar, batre d'esperons, donar cop d'esperó per incitar el cavall a córrer o caminar.

"... lo Rey mana als fels que ls lexassen anar: prestament feriren dels sperons ab les lances en los rests, e encontraren se tan ferament que s romperen les lançes en peçes..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LII

"... e donant d esperons correch vers Curial lo qual contra ell venia ferint d esperons a tot son poder..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 18


FERIR v. n.

Atènyer a; acabar en, donar fi en.

"... lo cloquer de la dita Seu pres lo canto del carrer qui va ferir a l alberch del Degá."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1404


FERIR v. a.

Nafrar.

"Dones axi com deman
D om lo glavi ateny
E l anamich empeny
Que l fer e l met a mort,
Ab saviesa fort
Farrets los anamichs."

March, Pere L'arnès del cavaller 656


FERIR, [FFERIR] v. a.

Batre, colpejar.

"Amarchs sospirs, sanglots ab molta pena
senti fferir / lo dolç pits virginal,
de plors cubert, / gemechs e aspre mal,
per lo turment / del ffill estava plena."

Martines, Pero Poesies de Pero Martines 25, V

"Axi cells qui de tot lur cor e de tota lur força e vigor cerquen los dits delits, feren si mateys fortment."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, metre VII

"E vull te pregar e t prech que tu axi mateix prechs ton fill que ab la sua treta d or fira la senyora de Mila en la pus pregona part del seu cor..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 85


INFERIR v. a.

Causar, suscitar.

"Dues maneres y ha de injusticia: la hun de aquells qui inferexen injuria a altre; l altro es de aquel que pot levar la injuria et no ho vol fer..."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres


INFERIR-SE v. refl.

Deduir, treure conseqüència.

"Car lo proisme, com sabeu,
Deu ser amat,
Tengut, volgut hi estimat
Quant hom mateix:
E veus de hon se infereix
Lo que vull dir."

Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 2.207


torna a dalt