FERIR v. n.

Atènyer a; acabar en, donar fi en.

"... lo cloquer de la dita Seu pres lo canto del carrer qui va ferir a l alberch del Degá."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1404

FERIR v. a.

Nafrar.

"Dones axi com deman
D om lo glavi ateny
E l anamich empeny
Que l fer e l met a mort,
Ab saviesa fort
Farrets los anamichs."
March, Pere L'arnès del cavaller 656

FERIR, [FFERIR] v. a.

Batre, copejar.

"Amarchs sospirs, sanglots ab molta pena
senti fferir / lo dolç pits virginal,
de plors cubert, / gemechs e aspre mal,
per lo turment / del ffill estava plena."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 25, V

"Axi cells qui de tot lur cor e de tota lur força e vigor cerquen los dits delits, feren si mateys fortment."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, metre VII

"E vull te pregar e t prech que tu axi mateix prechs ton fill que ab la sua treta d or fira la senyora de Mila en la pus pregona part del seu cor..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 85