AFER (HAVER ___) fr.
Ser necessari.
"Perque Curial dix als feels: -Senyors, Jacob e yo havem pus afer en aquesta plaça? -Los feels respongueren: -No, que assats basta ço que havets fet a present."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 22
 AFER AB (HAVER ___) fr.
Tenir relació deshonesta amb algú.
"Ara, yo se que l rey ha affer ab aytal dona e que la s fa venir en aytal castell, e vos sots ne son privat."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. IV
"Adonchs dix ella: -Vull que hages affer ab mi e hauras totes coses que demans.- E Josep respos e dix: -No ho vulla Deus, madona, que jo fassa aytal cosa..."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 35
"... ni hajes ab fembra afer ni ab nenguna cosa, los quals dies damunt dits son fort perilosos..."
MS. n. 216, f. lxxvj, c. Bib. Univ. València
AFER, [AFFER] s.
Negoci, empresa.
"Encare, Senyor, es dupte que l Para Sant o alcuns curials de cort de Roma no tinguen les mans en aquests affers."
Lletra de Gilabert de Centelles A Pere del Punyalet, Arx. de Mallorca, lib. 8, anys 1349 a 1353
"... e que de qui anant faessen be lurs afés, car en breus dies serien en la gloria de paradis."
Vida de sant Julià ed. Aguiló, p. 326. Any 1462
AFER, [AFFER] s.
Condició, qualitat o posició social.
"Senyer, dix el, si Deus vos ajuts,
aquexa dona mi liurats
anans que sia dexelats,
car ella es de gran afer,
e per res no m seria mester.
Dix lo Rey: -De quals gents es?"
Llibre dels Set Savis de Roma 1.620
"... e tornar vos he a parlar de un valent hom de pobre affer qui per sa valentia munta en poch de temps a mes que nul hom que hanch naixques."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXCIII
AFER, [AFFER] s.
Fet d'armes, acció de guerra.
"Yo, Senyor, me cossir de fer la batalla per .II. rahons: la primera, que no us vull aventurar lo regne a .i. punt; la segona, per la gent d açi que no han vist affers."
Lletra de Gilabert de Centelles A Pere del Punyalet, Arx. de Mallorca, lib. 8, anys 1349-53
"... que ell fo alcayt de Barbaria e hi fo en molts feyts d armes e puys passa ab lo senyor rey a Alcoyll e en Sicilia hon feri, com ya us he dit, en tots los affers, si que, per sa proesa, lo feu lo senyor rey Darago comte de Catansar..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXVIII
"Axi mateix trobaras que es de les potestats, car qui solament vol haver poder, ço es, que sia poderos, consuma e gasta molta riquesa, e no ha delits sino en esser sovin en affers d armes..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa IX
AFERMAMENT s.
Acció d'acceptar les condicions d'un contracte.
"Item que tot maestre qui pendra o aceptara ffadri o macip ab carta sie tengut e de fet haie fermar e lo maestre, e lo fadri o macip la carta o contracte del dit afermament en poder de aquell notari qui per la dita confraria sera elet..."
Capítols per l'ofici de sastres Mallorca, anys 1312-1437
AFERMAMENT, [AFFERMAMENT] s.
Acció d'afermar, ratificació.
"... e te a jurar lo requeridor affermament afermant la querella sua, e lo deffenedor per lo semblant per lo semblant te a jurar sens condicio alguna afermant lo contrari."
Ferrer, Pere Joan Sumari de batalla a ultrança cap. 24
AFERMAMENT, [AFFERMAMENT] s.
Acte d'afermar, de contractar.
"Item, ordenen que si algun maestre rajoler tenra algun jove o aprenendis afermat, que altre algun maestre rajoler no puixa sots la dita pena de çinc liures penre o acceptar tal moço o aprendis dins lo temps de l afermament de aquell, partidora la dita pena segons desus es dit."
Capítols dels oficis dels obrers de vila e rajolers XI; València, 1484
"Item, que l affermament dels dits doctors, maestres o licenciats, ahut lo conseyll desusdit, et los salaris d aquells et altres pagues e coses que hayam a fer per raho del dit offici, farem tot IIII concordablement, et no los uns sens los altres."
Villanueva (editor) Jurament dels clavaris de l'Estudi general Arxiu de Lleida, 1369
AFERMAMOSSOS, [AFERMAMOÇOS] s.
Oficial municipal de València que recull macips desenfeinats i vagabunds.
V. afermar, cf. Homenatge a Rubió i Lluch, vol. I, p. 255, vagabund.
"... los magnifichs Jurats... per lo poder que tenen del Consell... per mort de n Alfonso Guasch, qui era afermamoços de la dita ciutat, elegeixen e proveheixen del dit offici de afermamoços de la dita ciutat an Antoni Marti, absent,, ab lo salari e vestit acostumats..."
Manual de Consells n. 41 A.- València, 1480
"Mas, poch apres, tantost torna
Ab gran furor
Que paregue fos caçador
Que ve de caça,
Que despeats porta a la traça
Infinits goços,
O par que fos l afermamoços
Ab lo basto,
Portant detras gran professo
D allesiats,
De mal vestits hi destraçats,
Hi desonests,"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 1.458
AFERMANÇAT, ADA adj.
Proveït de fermances; garantit, ida.
"E aquell es vengut ab salconduyt e aquell ha prestat sagrament e homenatge, e, ben afermençat detorna sse n al dit Senyor Rey sotz pena de la vida sua..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 21, p. 48
AFERMANT s.
Aquell que afirma.
"... dix que si Pictagores no ho hagues dit, tots los afermants la dita oppinio tengra per orats, per tal com es cosa que no s pot visiblement provar."
Metge, Bernat Lo Somni 705, lib. primer
AFERMAR v. a.
Fer prometença de matrimoni.
"... que l emperador volch que frare Roger hagues sa naboda per muller, filla de l emperador de Lantzaura. Si que tantost la afferma per frare Roger la hun d aquells cavallers."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXCIX
| | |
