FENIR v. n.

Finir, morir.

"... lo home qui sta ab tant de mal posat en l article de la mort voleu que vaja al camp, e com sera en lo cami feneixca los seus darrers dies?"
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXIII

"yo m enug molt / la vida com allongue,
e dupte molt / que aquella fenesqua."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 101, CV

FENIR v. n.

Acabar, terminar.

V. finir.

"Començat e fenit fo aquest libre per intencio de amar, e de honrar, e fruir Deu."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxxiiij, a. Bib. Univ. València

"... venint de la casa sancta de Jerusalem, dona tots sos bens a sos servidors, parti s d ells, e fonch fama publica que era tornat en Jerusalem e que hi havia fenit sos dies..."
Guillem de Vàroich 8, ed. E. N. C., p. 44