FAENA, [FAHENA] s.

Treball, labor, feina.

V. fasena, fazenda, feina.

"-Senyora, respos lo pintor, ell se pot ben fer, mas al present yo tinch molta faena, pero si vos me pagau be yo contentare la voluntat vostra, que dexare tot lo que tinch a fer per que vos siau servida."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLIV

"... e guart se que de tot un any no fasa fahena e guara ab Deu."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXVI

"La Pasqua durava .vij. dies; lo primer era colent e los .vij., e los altres la gent podia fer fahena..."
Ferrer, Vicent Quaresma 172, XXX

"... que si son fets en dia de diumenge, que nunqua se n falla dengu, encara que lo diumenje sia cosa vedada fer faena temporal."
De re rustica MS. Bib. Nac. París, f. 29 v (Cat. Moral-Fatio, n. 93)

"... la obra es bona per aquesta rao car es obra de Deu, e qui ab Deu fa ses faenes no les pot mal fer."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 51

"... que albara de manament fos fet al sindich de .xiiij. florins per .xiiij. dies que li convench anar, star e venir de la Ciutat de Saragoça, lo qual ana per fahenes de la vila, ço es, sobre lo fet del justiciat."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 6; 17 de febrer de 1386

"he si l ofiçi
ffas o faena
de Magdalena,
donant hunguent
o llavament
tant preçios
al glorios
Omnipotent;"
Roig, Jaume Spill 12.628