FÈNYER v. a.

Fingir, simular.

V. fengir, fingir-se, infingir.

"... tot peccat pren color e s amaga dins qualque be, car la superbia feny que ella no es mal, ans es gran saviea..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXIIII

"... eyll tremes missatgers a Roma qui fessen semblant o fenyessan que aportaven letres del Papa..."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 408

FÈNYER v. intr.

Fingir, enganyar.

"Lo malestruch / son falç semblant aporta
Son preu e be / e sa lengua fenyent"
Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci

FÈNYER v. a.

Maurar la pasta amb els punys.

"Fer lo pa, o fenyer. Facere panem."
Pou, Onofre Thesaurus puerilis Del pastar

"pa divinal,fforment candel,pus alt del çeles devallat...................................................molt e çernut,pastat, fengutdins en Betlem;"
Roig, Jaume Spill 12.996

FÈNYER-SE v. refl.

Fingir, simular.

"De totas molt / festejat se fenyia
Escahent li / e fahent ho molt be"
Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci

"Ladonch veurets que van als banys
Totes semanes,
E fenyen se que no son sanes
Moltes vegades."
Sermó del bisbetó 649

"... e muyra prest si n mon parlar jo m feny."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March IV; Cants d'Amor