FÈNYER v. a.
Fingir, simular.
V. fengir, fingir-se, infingir.
"... tot peccat pren color e s amaga dins qualque be, car la superbia feny que ella no es mal, ans es gran saviea..." Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXIIII
"... eyll tremes missatgers a Roma qui fessen semblant o fenyessan que aportaven letres del Papa..." Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 408
FÈNYER v. intr.
Fingir, enganyar.
"Lo malestruch / son falç semblant aporta Son preu e be / e sa lengua fenyent" Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci
FÈNYER v. a.
Maurar la pasta amb els punys.
"Fer lo pa, o fenyer. Facere panem." Pou, Onofre Thesaurus puerilis Del pastar
"pa divinal,fforment candel,pus alt del çeles devallat...................................................molt e çernut,pastat, fengutdins en Betlem;" Roig, Jaume Spill 12.996
FÈNYER-SE v. refl.
Fingir, simular.
"De totas molt / festejat se fenyia Escahent li / e fahent ho molt be" Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci
"Ladonch veurets que van als banys Totes semanes, E fenyen se que no son sanes Moltes vegades." Sermó del bisbetó 649
"... e muyra prest si n mon parlar jo m feny." March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March IV; Cants d'Amor
| | |