AGREUJAMENT s.

Acció d'agreujar, agravació.

"E dix li: -Estas molt pregon en infern? -Respos que pus pregon que no es la terra deius lo cel: per lo agreujament de les penes ho deya."
Ferrer, Vicent Quaresma 155, XLV

AGREUJAMENT s.

Empitjorament.

"On, aitant com fo major, Senyer, lo agreujament de la vostra passio e de la vostra mort, aitant fo major la amor que vos agues al vostre poble..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 15, cap. 55

AGREUJAR v. a.

Molestar.

"E si la majestat vostra, senyora, volra que yo us recite hun somni que he fet esta nit, yo sere contenta ab protestacio que si dire alguna cosa qui agreuge la altesa vostra que lo perdo no m sia denegat."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLVI

"Axi com la malaltia lo agreujava, tres dies abans de la fi, devalla huna stela del cel e posa s sobre la cambra de sent Thomas..."
Ferrer, Vicent Quaresma 205, III

"Abtant Hector esveeix Achiles e l oprem e l agreuge meraveylosament e ia li havia trenchat e romput l elm e s esforçava de pendre l..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XVII, 6.359

AGREUJAR-SE v. refl.

Esdevenir greu.

"E los altres lurs peccats se agreugen mes, e mes avant que la pena perdurable se augmente fins a la mort."
Eiximenis, Francesc Art de bé morir cap. iiij

Fitxa Dubtosa AGREUJAT, ADA adj.

Carregat; espès, enterbolit.

V. engreujat, ada.

"... e de aquell vinagre fets ne guargaritzar a tot hom qui hage la lengua agrujade per raho de humor flacmatica, e tantost la li alleugera."
Receptari de la Universitat de València f. xxv

... E que aço no s trich pus anant .jª. Hora, car en altra guisa no porriem partir, de que seriem fort agreujats, e vos sentriets ho de fet
Itinerari de l'infant Josan Any 1384, n. 618

AGREUJAT, ADA adj.

Greu, malalt, en pitjor estat.

"... e en pochs jorns ell fo lla ab grans gents, e troba que l senyor infant no era guarit, ans estava molt agreujat."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLVIII

"... e mes val que calle, que mal recordar se fa dels passats mals, que no es dubte que l anima e lo cors no n resten agreujats."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLVIII

"... e que aço no s trich pus anant .jª. hora, car en altra guisa no poriem partir, de que seriem fort agreujats, e vos sentriets ho de fet."
Itinerari de l'infant En Joan 612

"Al xx jorn sera agreujat de xl enfermetats."
MS. n. 216, f. lxxviij, b. Bib. Univ. València

AIGUA DE NEU un. pluri.

Aigua resultant de la liqüefacció de la neu.

"... e val hi atresi l ayga de la neu mesclada ab agraç, e val en aço que dit avem."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 88, c

AIRE (AL SEU BELL ___) loc.

Amb tot contentament; sense contrarietat ni empatx de cap mena.

V. Cp. el franc. à son aise.

"... e puix lo senyor rey de Sicilia reculli s al seu bell ayre, e vench se n en Sicilia a Macina, hon li fo feyta gran festa..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXIX

ALFEUINA, [ALFEHUYNA] s.

Nom arabitzat de la peonia.

"L alfehuyna a nom en lati peonia. E dix Diascorides que es de .ij. maneres: mascle e femma."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 33, c

ALLENEGAMENT, [ALLEUCGAMENT] s.

Acció i resultat d'allenegar; relliscada i en sentit metonímic caiguda en feblesa, vici, baixes o pecat.

"Deus creador de totes coses, qui dels peccadors vida desiges e no mort, los quals tu misericordios has remut ab la tua preciosa sanch, dona a mi... lo dolçor de la tua amor e perseverança sens alleucgament."
Catecisme MS. n. 216, f. cij, a. Bib. Univ. València

ALLEUGERIR v. a.

Tornar més lleu, aminvar el pes, la càrrega i figuradament calmar, asserenar.

"E si cessa la dolor e aleuja la laganya, git hom en l uyl aquest axief:..."
Joan Jacme Alcoatí f. XXXIX, b

"... e de aquell vinagre fets ne guargaritzar a tot hom qui hage la lengua agrujade per raho de humor flacmatica e tantost la li alleugera."
Receptari de la Universitat de València f. xxv

"Donchs, senyor Capita, fes nos alegres, car la alegria tol e aleuja la tristor que de nostres adversitats tenim."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXLVII

ALLEUJAMENT, [ALEUJAMENT] s.

Acte i fet d'alleujar; endolciment, atenuació.

"E tota via pensats en les coses que haurets a dir e a fer, e de guissa que no semble aleujament en vostre cor, ni en vostre dit, ni en vostre feyt."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 196

"... mas sol recordant me de la gran dignitat que en la majestat vostra tinch coneguda me dona gran aleujament a mon cansat viure..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLIV

"... en breu, axi com ja us havem trames a dir, serets ab nos e pendrets gran aleujament de la ansia que de nos havets veent nostre bon estament de salut."
Lletra de Jaume II A l'infant Alfons (Tarragona, març de 1319). Arxiu Corona d'Aragó (reg. 246, f. 4)