ESTREMIR, [STREMIR] v. a.

Tremolar.

V. tremir.

"... lo leo ha paraula e veu que fa stremir de pahor tots nosaltres com crida."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles setena part, cap. II

ESTREMIR-SE, [STREMIRSE] v. refl.

Tremolar amb moviment sobtós i agitat; i per analogia commoure's, sobressaltar-se per qualsevol causa extraordinària.

"... les terres s estremiren per la sua presencia. Lo bestiar espaordit fugia de ça e de lla per los camps, ne lo pastor se remenbrave de seguir los seus bous..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Ipolit e Phedra, p. 459

"Si senten una rata anar per casa, o que l vent moga alguna porta, o que una pedreta cayga d alt, criden e stremexen se, e fuyg los la sanch e la força, axi com si eren en un gran perill."
Metge, Bernat Lo Somni 2.455, lib. terç