ESTRANGOLAR v. a.

Escanyar, ofegar; i per extensió, estrènyer, obstruir.

"E ls accidens de part de fora son per estrangolar, o per estrenyer o per colp."
Joan Jacme Alcoatí f. XXVII, b

"E dix que l ly quan es cremat, aquel fum sotil que n ix val al cadarn e a l estrangolar de la mare."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 21, b

ESTRANGOLAR-SE v. refl.

Escanyar-se, ofegar-se.

"Ell se acull e estigue pensant: -Com es aço que han dit? No s pot fer; yo nunqua menjare fins haja trobat. Com es aço? -Axi se estrangola."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXXI