ESPATLER, [SPATLER] s.

Remer que de cara als altres voga en el primer banc a popa d'una galera.

V. espalter.

"Spatlers, VI per galea: deu metre cascu cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascu a IIII meses VIII libras barchinonenses."
Capítols de les taules reials d'acordar Barcelona, 1359

ESPATLERA s.

Part de l'armadura que defensa les espatlles (usat generalment en plural).

V. Cf. Puiggarí, p. 154 i 355, espatllera.

"... feu ensellar lo seu cavall, e vesti s hunes espatleres de cendat, e ab la sua spa cinta sens altres guarniments... parti s de aqui..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLIX

"... e per ço axi com consentien en temps de pau que portassen draps blans et molls en que jaguessen, axi no volgren que en guerra jaguessen sino en pochs draps et durs o en lus espatleres o perpuntes..."
Rei Pere del Punyalet Obra de Sant Jordi e de Cavalleria Ley XXVII

ESPATLERÀS, [SPATLERAS] s.

Espatllera gran de l'armadura.

"It. dos spatlerasos, un dret e l altre squerre."
Inventari de Torredenbarra Any 1430