ESPARGIR, [SPARGIR] v. a.
Estendre allò que està junt; escampar.
"Item, si aura poyls, cou donzel & scorxa de tremol, & d aquela aygua spargex ne sobre les plomes & lo cors soven, tenen lo al sol..." Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 111, c
ESPARGIR, [SPERGIR] v. a.
Escampar, dispersar.
V. aspersió.
"... los Jueus eren poblats e ben sosegats en Judea e en Jherusalem, e tenien son Rey, ço era Erodes, e tantost apres de l adveniment foren captivats e treyts de sa terra e spergits per les partides del mon." Villanueva (editor) Disputa de Jeroni de Sta. Fe contra jueus cap. I. Any 1412
"E si es cuyta ab vi e aquell vi es espargit sobre les taules hon ha ostes ans de menjar, sapies que tots seran molt alegres e molt joyoses." Alart, Julià Bernat Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 58; MS. n. 216, f. liiij, d. Bib. Univ. València
| | |