ESMORTIR-SE, [SMORTIRSE] v. refl.

Patir de llangor, perdre els sentits.

"Tant me son, Senyer, orribles e espaventables les grans penes infernals, que en axi con l ome qui s esmortex e pert son seny con veu ses nafres... en axi con cogit los focs perdurables... en per poc no cuyt perdre mon seny..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 18, cap. 159

"Lo affligit Emperador per sobreabundant alegria caygue de la cadira e smorti s: feren venir los metges, e aquells lo feren tornar en son recort..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXVI

"Laquesis s esmorti per la cayguda del Duch."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa III, 100

"de fet fingix
que se smortix;
per tant vetlar
sens despullar,
deu que s es fusa:"
Roig, Jaume Spill 8.245

"Dix .D. que l celiandre que rretrau a calor e a fredor, e, quan es fresc, esmortex e gela s mes que neguna de les altres herbes."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 25, d

"E axi mateix deu tenir en una escudella una poca de aygua ros ho de altra aygua, per raho que si lo pacient se esmortia li fos lançada de aquella aygua en la cara, e donar li a menjar de la torrada del pa e a beure..."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. fij