ESGREMIR, [SGREMIR] v. n.

Esgrimir.

"Mas, que val saber sgremir a qui haia ligades les mans?"
Alberti, Leon Battista Deifira (traducció) 455

ESGREMIR-SE, [SGREMIRSE] v. refl.

Lliurar-se a l'esgrima.

"... e per tal que lo fill del rey qui studiava en philosophia se recreas denant ell, en .j. bell prat lo fill del rey ab son maestre se sgremi longament. Apres la art de la sgrima, puja lo fill del rey en .j. bell cavall..."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles quarta part, cap. XI