ESCUREDAT, [SCUREDAT] s.

Obscuredat, obscuritat.

V. escuralea, escurea, escuritat, obscuritat.

"... car la claror de les bones obres desfa l escuredat."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 48

"... car el mes entra abdos .j. ascuradat que la .j. no viu l altre. Lavos foran molt aspaventats con sela escuredat los fo axi venguda soptosament."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 103 v

"... jo t sitere esta nit per lo meu sacretari, car la scuredat es abta amagatay dels amorosos, e tu, esser sol ab mi, fer me n has segura dins ma cambra..."
MS. 352, f. 148. Bibl. de Catalunya

"... que no es medicina que mes valla a la escuredat dels ulls."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 50; MS. n. 216, f. lij, b. Bib. Univ. València