DESCURAT, ADA adj.

Que no té cura de res; descuidat.

"... e deye que ell era pereros e fullart e falcier e necligent... e descurat e gran goliart e ingrat a tota res..."
Decameron jornª 6ª novª 10ª

"Vetla volenter e sies curos, no sies durmilech, cor lonch repos fa hom descurat e dona occasio de peccar a l home."
Llibre de Cató 50

ESCORÇÓ, [ESCURÇO] s.

Serp verinosa.

"... empero ell era entre gent malvada e de mala vida, la qual es significada per los dragons e per los escurçons que aqui ell allega."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCXXXXVII

"Prengueren los e lançaren los en un sol de torre hon havia moltes serps e escurçons e altres vils animals."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXXV

"Ladonchs veeren a cap de poch
Sallir del fons
Drachs, loerts ez escurçons
E grans serpents
Qui ls mossegaven ab les dents"
Testament d'En Serradell

ESCORÇONA, [ESCURÇONA] s.

Femella de l'escorçó; vibra.

"vibra parida
e cantarida,
la onsa parda
e leoparda,
loba, leona,
la escurçona;"
Roig, Jaume Spill 7.715

ESCORPÍ, [SCORPI, ESCURPI] s.

Alacrà, aràcnid verinós.

V. alacrà.

"... e la bestia del camp glorificara a mi, ço diu lo Senyor Deu, e los dragons e los escorpins..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Disputa del Bisbe de Jaén (segle XV) 5, tit. XXIV

"... e, quan es donat a beure ab lo vi, mata los lombries e val a la dolor dels rronyons e al rreteniment de la orina e a la mordedura de l escurpi e de tot mal veri..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 76, d

"Anomena se mes la natura del sol quant entra en la vuytena casa Scorpins, figurada per un scorpi, car axi com lo scorpi tot lo hyvern te son veri adormit, e, venint lo stiu lo vivifica, axi lo sol quant entra en aquest signe a .xiiij. de octubre, encara que fins aquelles hores haja fet son curs molt manco, acostuma lavors enviar molts trons e mesclats ab lamps mortals."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. cv, v

ESCUR s.

Obscuritat.

"Si l peccador veya clar los bens que pert per lo peccat e los mals que li son apparellats, mas sta en escur."
Ferrer, Vicent Quaresma 41, V

ESCURADENTS, [SCURA DENS] s.

Instrument estret i agut que serveix per a escurar d'entre les dents tots els residus de la masticació dels aliments.

"Item .i. scura dens ubi sunt .v. branques cum son estoyg de samit et viroles d argent."
Inventari de l'arquebisbe Arnau Cescomes f. 13 v

ESCURADOR DE POUS s.

Escurapous, aquell que escura i neteja els pous.

"Disapte, a .iij. de deembre, cremaren al fill de Pedro Vego, relonger, qui tocava les ores, e a un baturlat scurador de pous, per çodomites."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 138

ESCURADOR, [ESCURADÓ] s.

Substància, preparació mundificant o escuradora.

"E si asso fetz, madona, vos auretz la boca e la cara lavada e escurada, ab esclaridor o ab escuradó, e enaxi auretz en la bocha e en la cara richa color..."
Tròtula de Mestre Johan 16 d

ESCURADOR, [SCURADOR] s.

Que fa ofici d'escurar.

"Item mes, ordonaren que neguns scuradors de letrines, albellons o basses, ne qualsevol altres persones no gosen ne presumesquen lensar ne fer lensar brutura ne sutzure alguna de la porta del mol fins passat tot lo enfront de l ort de la lotge..."
Crides de Mallorca XXVII

ESCURADOR, [SCURADOR] s.

Objecte que serveix per a escurar.

"Item .j. scurador d argent per scurar orelles."
Inventari del castell de Tous Any 1410

ESCURADOR, A adj.

Que escura, mundifica.

"Licium es sech el segon grau e temprat en la calor, estiptic e escurador e tol la grossea de la nineta ab la sua simplea."
Joan Jacme Alcoatí f. lxj, a

ESCURALEA, [SCURALEA] s.

Obscuritat.

V. escurea, escuredat, escuritat, obscuritat.

"Item si picat lo mescles ab vidre purga la escuralea dels uyls..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. lviii

"A la scuralea dels uylls.
E per tolre la scuralea dels uylls pren lo such de l almoyll o la sua polvora, e posa la en los uylls, e sapies que t tolra la escuralea e dar t a bona vista e clara..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. viij, b. Bib. Univ. València

"E sapies be que si la rayll d ella menjes rostida, profita molt a la scuralea dels uylls."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 51; MS. n. 216, f. lij, c. Bib. Univ. València