ESCUR s.

Obscuritat.

"Si l peccador veya clar los bens que pert per lo peccat e los mals que li son apparellats, mas sta en escur."
Ferrer, Vicent Quaresma 41, V

ESCURADENTS, [SCURA DENS] s.

Instrument estret i agut que serveix per a escurar d'entre les dents tots els residus de la masticació dels aliments.

"Item .i. scura dens ubi sunt .v. branques cum son estoyg de samit et viroles d argent."
Inventari de l'arquebisbe Arnau Cescomes f. 13 v

ESCURADOR DE POUS s.

Escurapous, aquell que escura i neteja els pous.

"Disapte, a .iij. de deembre, cremaren al fill de Pedro Vego, relonger, qui tocava les ores, e a un baturlat scurador de pous, per çodomites."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 138

ESCURADOR, [ESCURADÓ] s.

Substància, preparació mundificant o escuradora.

"E si asso fetz, madona, vos auretz la boca e la cara lavada e escurada, ab esclaridor o ab escuradó, e enaxi auretz en la bocha e en la cara richa color..."
Tròtula de Mestre Johan 16 d

ESCURADOR, [SCURADOR] s.

Que fa ofici d'escurar.

"Item mes, ordonaren que neguns scuradors de letrines, albellons o basses, ne qualsevol altres persones no gosen ne presumesquen lensar ne fer lensar brutura ne sutzure alguna de la porta del mol fins passat tot lo enfront de l ort de la lotge..."
Crides de Mallorca XXVII

ESCURADOR, [SCURADOR] s.

Objecte que serveix per a escurar.

"Item .j. scurador d argent per scurar orelles."
Inventari del castell de Tous Any 1410

ESCURADOR, A adj.

Que escura, mundifica.

"Licium es sech el segon grau e temprat en la calor, estiptic e escurador e tol la grossea de la nineta ab la sua simplea."
Joan Jacme Alcoatí f. lxj, a

ESCURALEA, [SCURALEA] s.

Obscuritat.

V. escurea, escuredat, escuritat, obscuritat.

"Item si picat lo mescles ab vidre purga la escuralea dels uyls..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. lviii

"A la scuralea dels uylls.
E per tolre la scuralea dels uylls pren lo such de l almoyll o la sua polvora, e posa la en los uylls, e sapies que t tolra la escuralea e dar t a bona vista e clara..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. viij, b. Bib. Univ. València

"E sapies be que si la rayll d ella menjes rostida, profita molt a la scuralea dels uylls."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 51; MS. n. 216, f. lij, c. Bib. Univ. València

ESCURAR v. n.

Enfosquir-se, fer-se obscur.

"Mas devem creure ço que dien los evangelistes, que sobre tota la terra del mon foren tenebres. E diu sent Luch que escura y lo sol."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 219

ESCURAR, [SCURAR] v. a.

Llevar tota mena de brossa, de sutzesa; netejar.

"E la cura de l emboçament es que fassam les medicines per escurar e per mondificar e per escalfar."
Joan Jacme Alcoatí f. xxiij, a

"... atorgam e donam a vos, Jurats... tot aquel dret que nos avem establit en Portopi per raon de guarda, e de la cadena, e per reparar, e per refer, e per escurar lo dit Port."
Franqueses de Mallorca Any 1249

"Item entenen que la dita vila ni ls homes d aquela en general ni en singular, no sia tenguda nula hora ni per nula rahon, de scurar lo rech ni de fer ni d aydar a resclausa a fer."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 208

"E si no guarex escur hom lo palpet ab sucre o ab fuyla de figuera, o ab escuma de mar."
Joan Jacme Alcoatí f. xlviij, a

"... restituhiren o tornaren a Nanthoni Pou, mestre de cases, lo carrech del scurar clavegueres e los abeurados ab lo selari que havia."
Novells ardits 26 de novembre de 1482

"Lo dit dia comensaren scurar los valls del mur de la present Ciutat per sincontenes, comensant al portal Nou."
Novells ardits 20 de gener de 1463

"E axi meteix fets que hi sia sa muller ab tot ço que mester li faça per escurar les dents a la duquessa..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1380, n. 494

ESCURAR-SE, [SCURARSE] v. refl.

Netejar-se, escurar si mateix certes parts del cos.

"Sapiats que los juheus havien costuma entre si mateix que fossen verdadés en les coses foranes, llavant se llurs mans e scurant se les ungles e los ulls e peus..."
Ferrer, Vicent Quaresma 16, XXV

ESCURÇÓ s.

Escorçó. Ofidi de la família dels vipèrids, espècie Vipera berus, que és una serp curta, de color gris fosc amb taques negres, amb el cap triangular i la picada molt verinosa.

"llit mes que marbre
dur, fret, banyat,
aconpanyat
de scorpions,
serps, escurçons,
no de fluxell;"
Roig, Jaume Spill 8.464